Però quan tornaràs? 4
Quarta part
Si te n'haguessis anat amb una feina bona o hagueres marxat a estudiar posem per cas a una universitat, d'acord. Deixar-ho a l’atzar i anar-te’n a l'aventura, com un caprici i d’avui per demà, va, home. Quan hom se’n va com tu has fet, mai no sap on va a parar. Et vas entestar a anar lluny, molt lluny. A tothora em parlaves de què volies guanyar-te la vida i que aquí no hi havia feina, o era un excusa per marxar. Encara que trempat, ets molt tu, molt tossut. L’enfrontament t’esperonava i si intentava treure-t’ho del cap, et refermaves més l’idea. Doncs ja ho tens, et guanyes la vida o fas el préssec i estàs a l’atur. Hauria estat més fàcil haver-te independitzat i viure en un pis en la mateixa ciutat. Tard o d’hora hauries tingut alguna feineta, mira el teu cosí guanya uns set-sents euros al mes i la mare li’n passa una miqueta també.
Enmig de les cabòries m'arriba un avís de correus. Oh, Déu meu, és de part del meu fill. Viu. Em demana que li doni les meves dades bancàries per enviar-li uns diners. No sé des de quin país procedeix ni cap senyal. Només que li enviï diners. No penso denunciar-ho a la policia.
Continuarà…
Joan Guerola
