- Publicitat -
Professor interí 6
Sisena part
Tot i la dificultat de l'examen ningú es queixa. La majoria treu vuits i nits. Déu meu, la carpeta a l'ordinador on hi havia exàmens i solucions; em poso les mans al cap, ja que és una prova irrefutable.
Segur que algun alumne hàbil no va maldar gaire per fer-ne una còpia. Si més no, res que em pogués comprometre. Com no se’m va acudir abans.
M’estimo més fer alguna cosa, com ara agafar la destral i repetir un examen difícil. Escarmentar-los, ja és hora. O no, millor repetir no valdrà la pena. I que? Qui sap si se’n riuran en el futur. Tant em fa.
Hom s'hi va acostumant a fer el titella. Em converteixo en fitó del menyspreu i la ironia que alguns tenen en la seva col·lecció àmplia. Feixistes, això semblen… feixistes que gaudeixen de la tortura. Potser forma part de la mecànica de ser professor avui en dia. Una onada de tristesa, sense fer escarafalls. Alumnes, tant d'ESO com de Batxillerat, ara obtenen la complicitat paterna per l'engany; la casualitat combina atzar amb oblit. Surten airosos mentre un s'està hores i hores per corregir, posar notes als fulls de càlcul i treure els percentatges de cada apartat de la nota final. Ho suporto amb la lentitud d’un peó d’escacs. L'alumne suspès no pot repetir, la qual cosa pot ser un llast pel bon funcionament; llavors te n'adones que la nota de l’assignatura depèn de la junta d'avaluació. No valia la pena repetir l’examen que m’havien copiat, veus: un cert alleujament em recorre l’esquena. És que està prohibit suspendre? Al final, s'aproven alumnes mandrosos, desagraïts, capritxosos i cruels. Crec que la vida ja els posarà al seu lloc. O vés a saber si els que ara humilien i són tramposos, a la llarga seran els futurs corruptes. No és raonable claudicar sense una paraula d'agraïment.
Continuarà…
Publicitat
Joan Guerola
Publicitat
