La lectora 3
Tercera part
Les nenes ja estaven internades al col·legi quan els Dalton van passejar a cavall cap al turó de Limmeridge. Un volta hi eren, van fer un pícnic i van mandrejar sota un til·ler prop d'una cabana. Gosaríem dir que estava preparat, però no, havia anat així. Tenien aspecte de llibertat total, que ningú no els esperava.
Tret dels cants dels ocellets, cap més soroll. L’aire amb prou feines movia l’herba. Van entrar a la cabana, com si fos un paradís, van creure o van simular creure que ningú els havia vist. Van engegar una tarda continuada de sexe fins al vespre.
Es van aixecar, es van espolsar brins de brossa i van recollir les pertinences. Van muntar als cavalls i, camp a través o per camins amb falgueres als costats, van arribar a casa, ben fosc. Moment ideal per, segons les fantasies de la Judith, haver trobat un cadàver sobre la gespa prop d’algun parterre. Com saber si li hauria agradat que a la víctima li hagueren clavat un ganivet o l'hagueren enverinat? Se li va frustrar la fantasia. No hi havia hagut cap assassinat ni els policies havien acordonat la mansió.
Després del bany i del sopar, va llegir les cartes de les filles i les hi va contestar. En acabat, es va submergir en lectures. Va començar a llegir una novel·la en què una dona del seu estatus no estava sotmesa a cap codi de fidelitat al marit, es podia enamorar d’altres homes i marxar amb ells. Va ser trobada morta i el marit detingut. Es va agafar a l'àncora que li quedava: un inspector… Quan Judith va seguir, va descobrir que el marit era innocent.
Més avant es va confirmar l'embaràs de la Judith. L'activitat social era reduïda i llegia sense posar atenció, més atenta al ventre: li encantava. S'imaginava el nen. Tal vegada, arribés a ser un detectiu. Li repugnava. Entre tants assassinats com havia llegit, va sentir quelcom prou absurd: que li volien matar el nen.
Continuarà…
Joan Guerola
