Independència sí. No? 2
Segona part
Li agafo la mà, li faig un petó als llavis. Com vas a perdre la feina? Mira que n’ets de tanoca, sembla mentida. Tanco els ulls com una forma d’enfrontar-me a la por que sento. A mi em va doldre i em dol tanta impotència davant la seguretat d’ella. Millor que em deixi en pau.
Em separo amb lentitud i amb cruixits. Crec que t’agrada enfrontar de cara la realitat, això sí, tergiversada. Per acomodar-se millor em moc i, en aixecar el cap, veig banderes quadribarrades triangle blau amb estrella blanca i triangle groc amb estrella vermella. Les banderes engalanen finestres i balcons de carrers. Unes pengen de finestres com regalimant per damunt la paret igual que rellotges tous de Dalí, i d'altres, enganxades a un pal lligat amb cordells, voleien al balcó amb timidesa en una vesprada quasi encalmada. No vull marxar, no vull perdre la Clara.
Ens aixequem i seguim caminant com emportats per la gent que deambula per places i placetes, per carrers i carrerons de Vic, des del Pont Romà a la plaça major il·luminada, amb els llums de l'envelat per una actuació. És tan bella que hi deu tenir o haver tingut altres homes. No me’n puc imaginar cap. Ningú se’m fa definitiu. Mai no me n’ha parlat. Això sí, m’hi jugo qualsevol cosa que, si ella els ha deixat, vés a saber si estan patint i tal vegada els deu costar dissoldre l'angoixa.
No podem desaprofitar l’ocasió d’abandonar el colonialisme. Fas bé d’analitzar pros i contres. Tanmateix, és tan clar el que hem de fer de donar suport al procés. Hem d’anar a la Via Lliure i votar Junts pel si. Potser el dia de demà et faran llàstima els teus fills sense bona medicina, o sense treball o sense…
Continuarà
Joan Guerola
