Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Contes d’en Jan Bosch 95 Bona vida, però no tant 1

|

- Publicitat -

Bona vida, però no tant 1

Primera part

Publicitat

Sóc ric i no em cal atabalar gens, em dic en la sala d'estar amb un got de beguda a l'abast de la mà. Millor que ho sigui jo que no pas certa gent, podria assegurar que, en cas de ser-ne, seria pitjor, força pitjor. Fruit de la riquesa em comporto com un impulsiu, i no em preocupen les conseqüències. No pertanyo a l'aristocràtica ni als militars descendents la dictadura, encara menys a eixa xusma que anomenen classe política democràtica. És possible que hagin trets diners de llocs més dubtosos. Quant de temps fa que m'ho repeteixo i que no serveix de res? Semblant a la indiferència assumeixo la cobdícia de tots ells.

Rics com eixos acostumen a jeure vora la piscina privada, per matar el temps d'estiu, en una hamaca o sobre la gespa sota un pi. Com gats, s'espatarren al solet de l'hivern, en un racó assolellat de casa o del pati. Porten en les butxaques l'estupidesa d'unes targetes tan usades com les soles d'unes sabates.

En canvi, el pare es va arriscar. Es va llençar venent els béns, cases i camps. En acabat, va posar en un soterrani vell un ordidor alitrencat, quatre telers, dues màquines de cosir i, per cardar les flassades, una màquina de fusta amb un motor carrincló que funcionava a voltes a mà, i a voltes amb electricitat. Els diners van fluir amb la venda de llençols i flassades a països àrabs. Van rajar a bon ritme, ja que el pur alè del pare movia la gent i la maquinària.

La fàbrica va anar creixent i fent diners a tothora. Ell me la va deixar en fideïcomís. La fascinació per guanyar molt seguia. Alhora que en desitjava més, m'esgotava, n'estava ben tip de la fàbrica: resultava un destorb. En trobar una oportunitat, ben a les portes de la crisi, la vaig engegar a rodar i la vaig vendre. Una sort, abastable per a mi. Preferible, per tant, no córrer riscos i quedar-se amb poca cosa.

Continuarà

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut