Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 16 de abril del 2024
Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 16 de abril del 2024

Contes d’en Jan Bosch 112 Qui està lliure de què? 7

|

- Publicitat -

Qui està lliure de què? 7 (experiment de narrador càmera)

Publicitat

Setena part

—Quiets, collons —els reny altra vegada—. No us mogueu. Voleu anar a la presó?

—Per què han d'anar a la presó, per acabar amb aquesta púrria! —els diu Arogres que aguanta una espelma.

—Aquesta púrria va treure al teu fill amb les mans cremades del mig dels coets. Em sembla que encara no ho has agraït, oi? —li diu amb una forta enrabiada.

—I tu, a quin sant el defenses? O és perquè ets tan borratxo com ell?

—Guaita, qui parla!

—Sembla mentida que et posis de part d'un rodamón. Algú que no ha portat una vida com la de la gent normal.

—Vols dir que el que fan els vostres fills és gaire normal? Feu-vos càrrec que, si hi hagués una justícia com cal, els jutjarien per intent d’homicidi. Posaria la mà al foc que els caurien uns anys de presó.

—No estàs una mica grillat d’ençà que ell t’ajuda en el forn de cal?

—Ara ets manco. Si no hagués estat per ell, hauries mort a les trinxeres. Ell et va treure quan tots els altres soldats del batalló s'havien retirat.

—T’has begut l’enteniment. Aparta't d'aquí davant, tros de suro. Ja n'hi ha prou de defensar un rodamón borratxo.

—Qui no ha pas begut a la taverna del Roig? Qui no n'ha pas sortit borratxo més d'un cop? Qui no ha parlat a crits i sense respectar els altres? Que faci un pas endavant.

—Però estàs bé, veritat? —diu un que pregunta a en Benihata.

Interrompent

—No, hòstia, no. Estic molt lluny de sentir-me bé.

—Podries estar fotudament no ho sé… Mort —diu el mateix Benihata..

—I a qui li importarà si mor algú com tu que mai no ha tingut un treball regular —diu un altre d'ells.

—Has tingut sort gràcies a nosaltres.

—Potser. Vosaltres podriu quedar-vos sense fills per voler cremar-me viu. Però només hi ha lleis pels pobres. Massa que ho sabeu, no us feu els sompos.

—Com m'agradaria pescar, mentre ho fa, el que em roba en els camps.

—He robat quatre faves i pèsols i res més.  Jo perquè les vull? Les regalo al capdavall

—L'imbecil de merda que ho fa, et culpa a tu. Bé, Benihata, jo demano perdó per tot el  que hagi fet el meu fill. Vols que t’ajudi en alguna cosa: si vols, vine a casa meva i et donaré un plat de calent a l’hora de dinar de demà.

—Va, marxem a dormir a casa —diu un dels pares als altres. Es dirigeix als joves tot seguit—. I vosaltres, a casa també. Fa fred.

Duen ciris, fan mitja volta i marxen. Se senten els sorolls suaus de les petjades. També els renys dels pares als fills. Baixen per un camí que porta al poble. L'era roman en silenci, amb una alzina surera i munts de palla. El Benihata canvia de munt, es fica dins, contempla la lluna fins que s’adorm.

Continuarà

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut