Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Contes d’en Jan Bosch 117 Qui està lliure de què? 12

|

- Publicitat -
 

Qui està lliure de què? 12 (experiment de narrador càmera)

 

Dotzena part

Publicitat

—És en Benihata qui fa de campaner. Mai no les havia sentit tocar amb tant de sentiment, sembla que ploren. Li sentia molta estima. Ell li feia companyia de petit quan vivia amb un pare que pegava la mare. És va quedar sense pares a vint anys —diu una dona en el carrer.

Uns gossos borden, sembla que udolen.

—Apa, gossos, calleu. Les campanes no sols sembla que agonitzen i  ploriquegen sinó que transmeten dolor i ganes de plorar. Ai, aquest Benihata, que aturi les campanes, el so cabró, si us plau. No ho puc suportar —diu una altra.

Ara va pel carrer de cases amb façanes ennegrides, en algunes de les quals cauen clapes de calç, gairebé estan igual com quan va acabar la guerra. Va a fer encàrrecs pel mossèn. Li porta dos càntirs de la font, en acabat li porta el pa del forn. També fa encàrrecs al secretari.

Més tard, se’n va a una font propera a rentar-se amb un sabó que li va donar el cosí. A la tarda va a l’enterrament d’en Torrao. Ell va al final del seguici fins a la sortida del poble. Llavors, se senya i toca els dos.

Es compra vi negre en una ampolla. Beu ara una mica i més endavant.

—L’ampolla és una amiga, vaig a fer una tragallada i a brindar amb ella per una vida tan puta com la meva.

Passa mala nit en el nínxol, s’aixeca perquè no pot dormir. Vagareja per l’entorn del cementiri vell a les fosques, només amb la lluna. De matinada torna a entrar al nínxol, s’hi posa en posició fetal i s’adorm.

 

Al següent estiu va a les festes del poble veí on agafa una borratxera. Joves del poble veí i els joves del seu poble, els mateixos que el van estar a punt de cremar mentre estava cobert de palla, l’escarneixen, pixen damunt d’ell, el colpegen. L’agafen entre gairebé tots per aixecar-lo i acostar-lo al safareig.

—Renta’t i no faràs pudor. Així hi haurà menys pudor en el nínxol on dorm —diu un jove del seu poble.

—Fills de puta, deixeu-me en pau —xiuxiueja movent el cap en negatiu.

—No li féu mal, pobre home —diu un de la colla.

No rep resposta de ningú.

A causa de les batzegades cauen a terra dues pessetes de la butxaca d’en Benihata.

—Ja tenim per fer més copes al casino —diu un noi quan les recull.

—Macàsum déna, prou que ens n’hauríeu de guardar de prendre-les-hi.

Al final foten dintre del safareig en Benihata que es va enfonsant en l'aigua i desapareix.

Quan es veu que el rodamón ja no surt de l’aigua, un dels joves, que s’asseu i es queda pensatiu, diu dirigint-se a tots els altres:

—Temo no poder fer això. El mossèn va llegir en un evangeli “…es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus”.

Un dels altres del seu poble, situant-se enfront d’ell, li diu:

—Què vols dir?  T’has menjat l’olla, nen. No t’ho prenguis tan a la valenta.

Un altre li fa una mirada dura i li diu també:

—Sí, home! Tu vés, portant-te així, vés, i ja veurem qui seran els teus amics.

—Els d’aquest poble ens han ajudat a arribar fins al final, que era el que volíem fer, no, tio?

—Doncs que no penso pas anar-hi a beure d’eixes dues pessetes. Primer tireu a l’aigua a un pobre home que no feia cap mal a ningú. En acabat, voleu beure el que podreu amb els seus diners.

—Sí, que vols fer-hi. Ets un mitja merda. Sigues realista, xaval. Tu mateix.

—Que hem matat un rodamón indefens, que beu molt sí, però qui està lliure de què?

Tots menys un noi se’ls veu bevent al casino. Més tard, borratxos estan recolzats contra una paret d’una casa als  afores del poble.

 

La seqüència es fon en negre.

Sona la cançó Paradise of Bruce Springsteen

 
 

I search for you on the other side

Where the river runs clean and wide

Up to my heart the waters rise

Up to my heart the waters rise

 

I sink 'neath the river cool and clear

Drifting down I disappear

I see you on the other side

I search for the peace in your eyes

But they're as empty as paradise

They're as empty as paradise

 
 

Final conte-guió pel.lícula

 

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut