Joan Guerola


Dissabte, 4.3.2017. 00:05 h

Contes d'en Jan Bosch 135 Millor callar 6

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Millor callar 6 (experiment per mantenir el to de la veu narrativa)


Sisena part

Déu vulgui que la mare no surti primer per la portella i tant de bo s'obri abans que algun pagès passi amb la mula en direcció al camp. El gat va miolar i el va fer callar. Quan la porta va grinyolar, es va acostar a la seva posició, es va inclinar, va veure que ja sortia el tiet i va estirar molt fort la corda. En Robert, embadalit i amb teranyines als cabells, es va trobar de sobte la corda i va caure de morros donant voltes pel pendent.

L’Eva es posà en peus, deslligà la corda, l’enrotllà i se n’anà corrents a desar-la en l’armari de la cambra. A fora, en el camí, en Robert, jeia a terra cap per amunt i cridava de dolor sense poder moure's. La Mare de l’Eva, sense badar boca, va anar de pressa auxiliar-lo.


Una estona més tard, la nena tragué la corda de saltar i cercà les amigues per jugar a una era.

—Mon pare em durà a un col·legi privat perquè diu que a l'escola nacional no aprenc —li digué l'amiga pèl-roja.

—Ja veuràs com jo sí que estudio. I tu estaràs molt sola en eixe col·legi —va dir l'Eva.

—No, perquè també vindrà la meva cosina i m'ajudarà.

—Qui és la primera a saltar la corda —va dir una altra amiga, la més alta.

—Jo —va dir la pèl-roja.

Va fer bé tres salts i s'hi va enganxar a la corda.

—Deixeu-me repetir —va dir la pèl-roja.

—D'acord, però després tu donaràs a la corda —va dir la més alta.

Va fer tres salts i de nou s'hi va enganxar.

És que esteu distretes i doneu a la corda molt fluix —va dir la pèl-roja que li va sortir una mica de sang del genoll.

—Ets tu, que potser no saltes bé —va dir l’Eva.

—I què. Però jo aniré a estudiar a un col·legi i tu no —va dir la pèl-roja i se'n va anar enutjada.

Quan l'Eva va deixar enrere els camps de gira-sols que envoltaven l’era, va tornar a casa i li va fer un petó al pare. Va dissimular amb això de la cama trencada del tiet Robert, no fos que el pare descobrís que ella amagava alguna cosa i li donés un calbot. Es va fer l’orni i va observar en silenci al pare, incapaç de treure’n l’entrellat a tot plegat.

—No entenc què hi feia el meu germà a la portella. Que no torni més a l'hora de les migdiades —va dir. Es va estrènyer el nas amb dits de la mà dreta—. Ja en tinc prou, ostres! Tot té un límit.

—Potser havia vingut a buscar una aixada —va dir la mare que tenia les mans cobertes pel davantal.

—Es creu que entrarà a ma casa quan li doni la gana. Si vol alguna cosa que m'ho demani. No sé quina cosa s'inventa que va ensopegar amb una corda.

Continuarà


Joan Guerola

 


lectures 890 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.