Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024
Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024

Contes d’en Jan Bosch 141 Amb els avantbraços contra la paret 3

|

- Publicitat -

Amb els avantbraços contra la paret 3 (experiment de narrador en segona persona)

Homenatge als nens violats

Publicitat

Tercera part

Et vas enfonsar en el silenci del forat negre. Fer un pas, impossible. Tot i que sabies que la porta era tancada en clau, no t'hauria fet res colpejar-te contra ella i quedar jagut a terra amb la cara sagnant, això abans que l’acceptació d’una rendició incondicional.

Et va agafar pel clatell alhora que els braços t’engrapaven el cos prim com un bacallà. Per un camal dels teus pantalons curts pujava una mà que cercava una coseta tova i la toquejava amb dificultat. Per l’amor de Déu, va, vinga, fes servir el cap i fes alguna cosa, que sé jo: clava-li una puntada de peu. En canvi, tu quiet, espantat… si us plau! Et va descordar la bragueta. Gaudeix, gaudeix fins que et surti alguna coseta com una gasosa, això et deia el molt boig. Et tenia agafat amb força contra ell, et va col·locar quelcom pel darrere, vas sentir dolor alhora que l’esbufec calent li augmentava, al malparit. Tot corria, anava i venia com corretjades a l'entrecuix. Seguies amb el dolor alhora que als ulls se t’hi encenien cercles lluminosos enmig la foscor. Vas cridar desconsolat, sense amb prou feines fer soroll, era evident que no li feies gens de pena. Tampoc no volies pas que algú vingués i et trobés així. Tancaves punys i clavaves ungles al palmell de les mans, feies força per alliberar-te, i res. Encara que finolis era massa fort, el cosí monstre o un monstre sol, una duplicitat destructiva. Va durar fins que va afluixar quan et va omplir de semen el perineu. Ara, per fi, saps com es diu després de cercar-ho al diccionari, i tot perquè en malsons t’ho notes com banyat i et rasques i et rasques. Si algun cop et despertes de sobte com espantat resulta que no hi ha res, està eixut.

Eixe dia, naturalment, no hi va haver còmics arrenglerats sobre la taula ni enlloc. Indefens i amb un dolor a l'entrecuix, no sabies a qui acudir. I si la mare agafava una espardenya i et donava una bona pallissa a causa d’eixes marranades? Els pares no estaven capacitats per ajudar perquè prou tenien amb treballar i alimentar la família. Com reaccionaria el pare amb el cosí? No, no, no vols ni imaginar-te amb el pare a la presó, us haguéreu mort de gana. No veies cap sortida. Vas callar com una mala cosa. Quan fosquejava et vas rentar. Vas aguantar amb el perineu tot enganxós força temps durant el qual vas estar sense anar a jugar amb ningú. Vas sopar sense dir res i de seguida et vas gitar quan tot just encara se sentien crits de nens que jugaven al carrer. En plors a llàgrima viva t'hi vas quedar adormit.

Continuarà

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut