Joan Guerola


Dissabte, 20.5.2017. 00:15 h

Contes d'en Jan Bosch 146 La hipoteca a final de mes 2

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






L’hipoteca a final de mes 2


Segona part

A la fi l'Arcadi va claudicar d'esgotament ostensible.

—En buscaré un en la zona de moda de la ciutat i amb bones perspectives per al futur —va dir ella

Ell va fingir conformar-se quan va arribar el pis, que era a la zona del parc Migdia, en l'eixample de Girona, a uns minuts a peu del centre. S'estava esdevenint una fantasia perversa, que no aconseguia desxifrar. Va dubtar just en el moment abans de signar les escriptures. La realitat fou que els dos primers anys no van tenir dificultats per pagar la quota mensual i la Daniela s'hi va entusiasmar amb els cent quaranta metres quadrats i força finestres, fins i tot dos a la teulada: llum, sol i espai. Encara que despertava l'enveja d'alguns amics, l'Arcadi no s'enorgullia del dúplex, gran en excés, ni desitjava mostrar opulència. Més aviat amoïnat pels impostos i com si sospités el que podria venir.

Amb la confiança dels interessos baixos, es superposaven els desitjos poc raonables d'ella que no es conformava: va voler canviar el cotxe. Encara com no van canviar els mobles, ja que poc després hi va haver una restricció de plantilla a l'empresa en la qual treballava, per sort no la van acomiadar però va haver de conformar-se a treballar la meitat de la jornada.

Ja no podrien marxar de vacances.

—L'Euríbor torna a pujar. El banc ens ha augmentat la quota de 600 a 800 euros al mes. Com m'he deixat atrapar amb la compra del pis i amb el parany dels interessos baixos! —va dir ell.

—Que podem fer?

—Aguantar-nos. L'única tesi possible: no gastar tant. Quedar-nos a casa, quan arriben vacances, i privar-nos d'estar en una terrassa de la Costa Brava prenent una cervesa i xerrant amb amics. A reveure a algunes coses que estàvem habituats. Impacient em vas empaitar en la compra del pis.

—Que és això de no poder anar de vacances? Sempre hem d'anar cap endavant i segur que es podrà arreglar. Confio que es pugui superar eixa desgràcia.

Dempeus amb les mans a les butxaques, va donar un cop d'ull pel vidre a fora cercant solucions, només les va entreveure com una ràfega a través de la finestra, però es van esfumar de seguida. S'hi va fixar en un Audi Q7 aparcat a prop. Quin cotxe tan preciós, mai no podria tenir-ne un així, prou tenia amb la hipoteca. Potser els propietaris d'aqueixos cotxes aguanten millor les quotes bancàries.

—Per l'amor de Déu! Si no podem pagar, el banc ens el pot embargar —es va lamentar altra vegada i va encendre un cigarret. Però la Daniela no li parava atenció—. Es remorejava que continuaran pujant els interessos. Qui s'anava imaginar que començarien a pujar de manera tan ràpida.

Continuarà


Joan Guerola

lectures 1019 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.