Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024
Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024

Contes d’en Jan Bosch 162 Solitaris 2

|

- Publicitat -

Solitaris 2 (experiment amb efectes de contingut)

Publicitat

Segona part

Quan tocava en l'orquestra, si estava sense el violí, es veia com despullat, en canvi d'ençà que la va abandonar mai no en va tornar a tenir cap més. Ni ganes tampoc! S'imposava el cant de les cigales en les branques d'oliveres enllà i en les dels arbres del càmping on va coincidir amb una família també austríaca. Per què havia de ser just del seu país? Van fer fotos a la gata, al gos, i algun peix gros que en Herbert hagués pescat en eixos dies; en acabar les vacances van marxar. Déu ni do, ja era hora. El silenci li va tornar a omplir l'habitatge de records dels països que havia recorregut per l'Àfrica; les activitats li absorbien el temps i li descongelaven els dubtes. Tot ho acceptava sense comprendre-ho bé, a vegades.

La parella d'amics espanyols també van sortir del càmping per fer un viatge i, en passar per davant de l'habitatge d'ell, el gos gemegava i lladrava embogit perquè hi havia algú que l'esperava. Ell va tardar prou a tornar de pescar i, en arribar-hi, va trobar que, prop dels testos que tenia just al davant de l'habitatge, algú dormia assegut i molt enrotllat. En els primers instants se li va acudir que era el fill que havia vingut. Que estaria fent aquí, rondinà espantat. Inútil tot plegat, ja que el noi no sabia on era ell. Va respirar en veure una noia desconeguda. Ella li volia donar les fotos que la família de turistes havia fet als animals. Eren horribles atès que només hi havia dues taques negres i uns punts vermells que devien ser els ulls. Per què volia fotos així, que s'havien tornat bojos. Es va gratar darrere l'orella; que n'era de ximpleta venir a donar-les-hi; al capdavall, no s’hi podia pas fer res.

―Que et passa en el braç? ―va preguntar en veure un gest de dolor de la noia.

―Em fa mal. Podries portar-me al metge més pròxim. No puc conduir, ja que em van operar d'un braç. Estic bé però hi ha dies que fa molt de mal. Ja feia temps que no en tenia.

―Es pot saber per què has vingut a buscar-me? ―li va preguntar per treure l'entrellat. Anaven en el cotxe a algun poble amb ambulatori.

Continuarà

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut