Joan Guerola


Divendres, 6.10.2017. 23:15 h

Contes d'en Jan Bosch 166 L’escriptora 2

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






L’escriptora 2


Segona part

Per què no vaig guanyar? La noia no va perdre el temps a buscar respostes que no li convencerien. En algun moment, va fer espai a la taula. El sol fet d'escriure era un triomf, encara que no podia mirar a un costat i oblidar que desitjava tenir renom entre el públic.

Va esbossar noves versions. Va alternar imatges amb musicalitat. Va crear personatges entremaliats en els seus mons, tots creïbles. Els va acomodar en diagrames i en línies per armar frases, oracions i paràgrafs amb rimes i metàfores mai provades. Alguns cops l'obra sortia de seguida. En canvi, passava temporades d'esterilitat total. Va fer un petó a cada poema acabat i es sentia el Desum Dorma amb Pavarotti.

Un cop acabats els poemes va anar a la copisteria. El dependent va lligar amb espirals les fotocòpies dels poemes i va dir:

―Llesta per participar de nou. Per això tornes a ser aquí, veritat?

Ella va guardar les distàncies. De seguida va pagar i, sense ganes de parlar-li, en va sortir. A casa va posar les fotocòpies en sobres, va escriure les adreces i els va tancar. Es va posar l'abric, va agafar els sobres i va aprofitar que baixava per treure la bossa d'escombraries. Va tractar de no equivocar-se, no fos que llancés al contenidor els poemes amb les escombraries. Per la vorera mullada a causa de la boira va caminar amb compte de no relliscar. A l'oficina de correus va creuar el hall gairebé buit i va posar els sobres sobre del taulell. El jove funcionari, que sempre l'atenia, els va recollir i els va fer un petó.

―Que tinguis sort ―li va dir amb una mirada directa i va posar segells i nombres sobre els sobres.

―Estic molt animada ―va dir ella i va somriure.

―És una sort escriure poemes ―va dir el funcionari i li va cobrar l'import de la certificació i de l'enviament―. Espero que siguin imparcials i que guanyis ―ell li va picar l'ullet.

―Te n'escriuré un, d'acord? ―va dir ella amb un to de veu moderat.

―A veure si és veritat ―va dir el funcionari.

Ella li va somriure una altra vegada i se'n va anar. Va passar per davant d'una llibreria sense el seu llibre a l'aparador. No trigaria gaire a estar el seu. Segur.

Continuarà


Joan Guerola


lectures 467 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.