Joan Guerola


Dissabte, 6.1.2018. 07:44 h

Contes d'en Jan Bosch 179 Un divorci prou bo 3

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Un divorci prou bo 3


Tercera part

―S'ha d'aconseguir el collaret per poder anar a la festa.

Em vaig posar les mans darrere el cap. Era evident que,
si me'l trobava, en Josep podia passar a ser un home dur
i ferm per minvar-me capricis. Vaig encreuar les cames en direcció
a ell que va moure el cap de dalt a baix i va fer un somriure
un xic nerviós. No calgué esgardissar-se.
Cap obstacle per dominar-lo en la teranyina.

Posseïa collars de sobres, però el del jueu no hi era.
Vaig pensar que devia ser en qualsevol habitació d'un hotel.
No vaig insistir: tant li feia!

―Tria el que més t'agradi ―em va dir un cop va obrir la caixa forta.

―No sé. Ajuda'm tu! Un que t'agradi a tu.

―No, això no. Sis plau, tu mateixa!

―Mira aquest mateix ―sense pensar gaire en vaig agafar
un per anar a la festa.

―Estàs preciosa ―em digué quan marxaven.

―Gràcies per ajudar-me ―li vaig fer un petó.

El meu coll una mica bronzejat captivava les mirades i
no portar-ne era com si anés sense vestit. Amb els cabells
recollits en un monyo el collar vestia i amagava la part més sensible
del meu cos i sense ell em veia despullada enmig de tothom.
Vam arribar amb un Mercedes conduït per un xofer, van escampar petons i abraçades
i les rialles ens van donar més lluentor. Amb un posat ben dret caminava davant d'amics
que feia temps que no veien i que vam trobar igual:
el que era estúpid continuava estúpid, els amanerats seguien amanerats,
els que havien de suportar la gelosia de les dones també seguien iguals;
només dos s'havien divorciat, un dels quals havia quedat amb ostensibles seqüeles.
Jo estava segura que alguns tenien ganes de venjança sobre mi fins i tot ganes
de matar-me; devien pensar que en Josep no em duraria gaire.

La festa anava bé i la nostra presència no va ser una ocasió perduda.
Potser a eixa gent no la tornaríem a veure ni sentir mai més,
ni els podríem recordar. Cap al final jo vaig anar al lavabo,
em vaig treure el collar deixant-lo a l'abast. Em vaig rentar les mans,
em vaig arranjar el rímel i em vaig posar més perfum. Parava massa atenció
a entretenir-me amb la cara reflectida al mirall i quan em vaig centrar per agafar-lo,
havia desaparegut. Em vaig amoïnar, però en un principi no tant per la pèrdua
com pel fet que els homes es fixarien en el meu coll i qui sabia si em sentiria sense rumb.

No faltaria qui ho veuria com una provocació perversa.

Continuarà

 

Joan Guerola


lectures 641 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
11 de gener de 2018, 18.12 h

Això de "un divorci prou bo" no s'entén. Prou bo per a què?
Potser vol dir "un divorci ben bo" o "un divorci força bo"?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.