Digues-me, que fas aquí? 6
Sisena part
SEC 14 ‑ EXTERIOR EDIFICI / DAVANT PORTAL D’ENTRADA / VESPRE
En Toni obre la porta, surt i s'hi troba en Guillem, amb barba negra i cabell retallat, dret en la vorera, davant seu com un estaquirot. Tanca els ulls, impressionat.
En Toni
(sorprès, li pregunta)
Ep, Guillem, digues-me, què hi fas pel barri vell?
Guillem
Que què faig aquí?
Queda amb la boca oberta i la mandíbula oberta.
En Toni
Suposo que no puges a la facultat ara mateix. Home, ara no hi deu haver classes. Potser vas a fer treballs amb companys de la facultat?
Guillem
Més o menys. O igual el mateix que tu.
En Toni
Vinc d’arreglar unes coses amb clients del banc i marxo al gimnàs i a casa. A quin edifici vas? Més avant?
Guillem
No, no, aquí mateix.
Ell senyala la mateixa portalada d’on ell acaba de sortir.
En Toni
No aniràs a veure la professora de literatura? No hauries d’anar a casa seva. El que vulguis d’ella li ho pots dir a la facultat.
Guillem
(Parpelleja i es mossega els llavis)
A un pis prop del d’ella. Bé, a reveure.
En Toni
Està bé, adéu. Me’n vaig de pressa. Ens veurem més tard.
En Toni no pot evitar mirar de reüll com el noi puja uns quants escalons més i prem el botó del pis de la Verònica. Segueix caminant per carrerons segur que el fill no el veurà. Va angoixat.
En Toni (continuació)
No sé què pensar. Però tinc clar que no vull seguir amb aquests alts i baixos de l'ànim. No puc seguir així a l’edat que tinc o el cor m’explotarà perquè vaja embolic on m’he ficat.
Uns minuts més tard, puja al cotxe i condueix nerviós. Un cotxe li pita. Ell tem que pot provocar un accident a més a més de fer malbé el seu. No va al gimnàs sinó més aviat marxa a casa.
SEC 15 ‑ INTERIOR / PIS VERÒNICA AL BARRI VELL de GIRONA / VESPRE
En Guillem obre la bossa que porta penjada a l’esquena. Treu uns poemes i li dóna a la professora Verònica.
Guillem
Et porto tots aquests poemes perquè puguis llegir-los en calma.
Verònica
Ara et portaré un conte. Jo tinc ganes de publicar-los. N’estic tipa dels editors. Ningú no s’interessa, només que hi hagués algú que m’ajudés.
Guillem
Potser el meu pare coneix algú que et pugui ajudar.
Verònica ve de portar-li, se li acosta per besar-lo. Li passa la mà per damunt del cabell llarg del noi i se l’acosta a ella.
Ell s’aparta i tracta de posar prou espai amb ella.
Guillem
Deixa’m el teu conte per llegir-lo. He d’anar-me’n. He trobat el meu pare en un carreró prop d’aquí, just davant del teu edifici.
Verònica
El teu pare per aquí? Qui és i que fa per aquesta zona?
Guillem
No el coneixes. Treballa en un altre món i no en les lletres.
Ell ajup el cap.
Verònica
Com es diu?
Guillem
Importa gaire?
Verònica
No, la veritat és que no.
Guillem
Toni. Es diu Toni.
Verònica
No, no el conec. Bé, si vols, pots marxar.
Ella li fa un somriure.
El noi surt i l’escena es fa fosc.
Continuarà
Joan Guerola
