Digues-me, que fas aquí? 20
Dinovena part
SEC 32 ‑ INTERIOR – PIS VERÒNICA – VESPRE
(Continuació)
Guillem
Estic tip de les teves intimidacions. No em pressiones més… No vull parar boig.
Quan ell està a punt d’aixecar-se, ella pregunta per retenir-lo.
Verònica
I l’escriptura?
Guillem
Crec que la poesia no està feta per mi.
Verònica
Vols escriure prosa?
Guillem
Coi, el que hauria de fer és dedicar-me a viure més, que és el que fan els de la meva edat. I posar més temps en l’estudi en comptes de passar hores i hores en la poesia amb la qual mai no arribaré enlloc.
Verònica
Sembles una mare que aconsella un fill. A què la teva mare el diu coses d’aquest estil, veritat?
Guillem
Com goses posar-te amb la meva mare. Tu que saps el que diu una mare si tu no tens ni fills.
Verònica
I què? És que no fas cas dels consells que et dono. Per a mi els teus poemes són un conjunt d’imatges i metàfores. Crec que seria bo si poguessis introduir més al lector en els sentiments del personatge o dels personatges que s’amaguen darrere les paraules. Si tu dius “pensament com patates grillades” o “els cadells dels vents esquitxen la soledat esmicolada de sentiments” i d’altres metàfores que hi ha als teus versos tu construeixes un conjunt de paraules i de jocs de paraules que recreen un món com si fossin un quadre surrealista però cal que interioritzes la psicologia i les sensacions de la vida o d’algú concret. Has llegit la força que té el poema “No hi havia dos amant com nosaltres” de Vicent Andrés Estellés? Has de fer que no només siguin una torre d’imatges, posa-li més sentiment i esperit, com ja t’he dit. En cas contrari, la torre cau en algun moment, ja que no té consistència.
Guillem
Et faré cas però consultaré més opinions. D’altra banda, espero que no et venguis de mi i em suspenguis el curs.
Verònica
No siguis infantil. Jo no faig això.
Guillem
(es posa de braços plegats a l’alçada del pit amb les mans amagades tret del dit polze)
Tens tota la raó per fer-ho, ja que ni vaig a classe ni em presento a exàmens. Si goses fer-ho, repetiré l’assignatura en una altra universitat el curs que ve.
Verònica
No t’espantis, home. Sents el que et dic?
Guillem
Sí que et sento però no acabo d’entendre’t. No me’n fio.
Verònica
I has llegit els meus contes?
Guillem
De tots els que em vas donar, només em vas llegir un. Només em va agradar un tros que estava escrit més des de dintre. Em fa sentir que si jo ho estigués vivint. En canvi, la part restant ni l’entenc, ja saps que la narrativa no és la meva debilitat.
Mentre ell parla la Verònica es queda mig adormida al seu costat. No tarda a despertar-se i li diu.
Verònica
(mou la mà i el braç esquerres sense parar)
M’imagino que tu em vols escanyar. Quan em toques l’esquena veig que d’un moment a l’altre saltaràs sobre mi, i premeràs el meu coll amb les teves mans posades sota els meus cabells arrissats. Tot d’un plegat m’aixeco d’un salt.
Guillem
Què et passa?
Verònica
Somnio que m’estàs matant. Ara hi ha massa violència masclista, veritat?
Guillem
La mira als ulls com emprenyat
Què dius ara? Qui t’estava matant? Jo? No t’he fet res.
Verònica
No sé. Només són somnis. He agafat por.
Guillem
Si el que vols és publicar els contes, jo puc fer que el meu pare faci alguna cosa perquè te’ls publiquin sempre que em deixis estar.
Verònica se li acosta i li fa un petó i ell no pot evitar seguir-la. En acabar-lo, ell li diu:
Guillem
(continuació)
No, si us plau, no segueixis. Prou, és tard!
Verònica
Saps captar els meus erros bé i no ho saps aplicar als teu poemes? Vaja quin un! Espero tornes a classe per aprovar el curs.
Guillem
Està bé, però no m’intimides més.
En Guillem marxa. Surt de l’edifici i camina per carrers de pedra il·luminats per la llum feble dels fanalets. De camí al pàrquing de la Devesa vora al riu Ter passa pel costat d’uns til·lers que flairegen una aroma tan dolça i és que plou totes les tardes. Després de creuar un pont on s’ajunten rius Ter i Onyar. En arribar-hi, agafa el seu Fiat 500 per conduir fins a casa.
Continuarà…
Joan Guerola
