Joan Guerola


Divendres, 16.6.2017. 22:32 h

Contes d'en Jan Bosch 150 La temptació d’agafar el mòbil 2

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






La temptació d’agafar el mòbil 2 (experiment amb narrador equiescent amb dues històries paral·leles)

 

Segona part

En Màrius engega altre cop l'autocaravana sols per avançar un metre més, aleshores torna a aturar el motor que es refreda de mica en mica. Vaja laberint només per travessar una frontera. Sort que anem de vacances, però així i tot, quin merder. Menja trossos de formatge i patates de bossa. Agafa el mòbil, marca el número de la Dolors, tanmateix perd l'interès i anul·la la trucada, ja són ganes de pagar sobrecàrrec per una trucada de tan lluny. El deixa al costat dels mots encreuats i del Sudoku, recolza el cap sobre el volant i recorda de quan l'esperava al parc.

Amb qui estaria ella ara, es pregunta en Màrius. Potser amb l'arquitecte López amb qui anava a muntar a cavall, la portava a les carreres i la convidava a brindar amb xampany. Tal vegada a l'habitació d'un motel fent sexe amb en Lapiedra, un escriptor que l'atordia i l'embadocava amb la xerrameca, però més aviat curt de pasta.  Segons ella follava molt bé i més endavant la feia personatge dels seus escrits. Potser no estava amb l'arquitecte ni amb l'escriptor perquè no li semblaven que s'ajustessin a les seves exigències. La indiferència li creuà la pell.

Va recordar la vegada que ella va venir va venir cap a ell amb un vestit vermell Cacharel i la part superior que traslluïa les tetes exuberants i amb fermesa d'hortènsies. Ell es va aixecar, se li acostà i li féu un petó a la galta carregada de maquillatge.

—Em sento com aquests joves que es besen i fumen un porro —va afirmar ella amb aire primaveral.

—No es comporten bé en públic —van censurar ell.

—S'estimen, no com tu, que no m'estimes. Em fas servir per presumir i per provocar enveja.

—On tens l'anell que et vaig regalar temps enrere?

—Qui sap si me l'han robat.

—Llavors denunciem-ho a la policia.

—Ja n'hi ha prou, tant me fa això. Calla.

Ell va assentir de manera lleu.

Van sortir del parc i van anar a un restaurant. El maître els acompanyà a una taula lliure i els va donar les cartes. Un cop fetes les comandes ella va dir:

—Ahir vas guanyar a la borsa, oi?

—Sí, però no ve d'aquí —va dir en Màrius i li va regalar un altre anell amb la condició que el portés posat sempre. Mentre rebia un petó va notar que els estaven mirant i gaudia que els companys d'empresa l'envegessin.

—Com em retindràs quan em cansi dels regals? —va preguntar amb rialleta de malícia matussera.

Continuarà

 

Joan Guerola


lectures 458 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.