Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 16 de abril del 2024
Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 16 de abril del 2024

Contes d’en Jan Bosch 184 Digues-me, que fas aquí? 3

|

- Publicitat -

Digues-me, que fas aquí? 3

Tercera part

Publicitat

SEC 6 ‑ INTERIOR / BIBLIOTECA UNIVERSITAT de GIRONA/ DES LES 10 A 11:30 MATÍ  

Estudiants de doctorat estudien en la sala gòtica del campus del barri vell. Silenci molt gran. També en Guillem estudia en la mateixa sala. Estudia autors contemporanis de literatura catalana.

SEC 7 ‑ INTERIOR / AULA CLASSE DE LITERATURA UNIVERSITAT de GIRONA/ de 11:30 MATÍ a 12.30

L’alumne Guillem en companyia d’altres assisteixen a classe de la professora Verònica. En Guillem es distreu, com si no li interessés la classe. Mira cap al claustre gòtic

Les parts antigues de la construcció s'uneixen als apedaçats moderns. La llum es filtra per la part superior i escampa claror pel claustre que queda ben il·luminat.

Darrere el claustre es veu l’església de Sant Domènec.   

SEC 8 ‑ INTERIOR / RESTAURANT A FORES CIUTAT de GIRONA/ d’11 NIT a 12.30

La Verònica, professora de literatura, assisteix a un sopar amb una colla d’alumnes de la facultat. Van a un restaurant tipus Cans. Està en una casa de pagès restaurada per la carretera de Sant Feliu de Guíxols. Aparquen els vehicles en el pàrquing davant restaurant, a uns costats hi ha camps de blat menut encara. La càmera segueix al grup quan hi entren. Hi ha gent que pren cafè en la barra.

Els de la colla sopen, xerren i riuen.

Guillem

(a la professora Verònica en acabar  de sopar)

Vols vindre a fer el toc?

Verònica

Estàs segur que hi vols anar?

Guillem

Tot depèn on anem… A algun pub?

.

Verònica

No, a casa meva.

Guillem

Oblida-ho. És arriscat. No, no hi vaig.

Guillem es prem el nas.

Verònica

Voldria que m’ensenyessis els teus poemes. Jo t’ensenyaré els meus contes.

Guillem

D’acord. Som-hi. No et fa cosa que un alumne vagi amb tu?

Verònica

A mi tant me fa. A ningú li importa un rave. Aquesta nit volia dedicar-me a escriure contes, però això pot esperar.

Guillem

(interrompent)

Si vols, ho deixem córrer.

 

Verònica

De cap manera.

Ell es limita a mirar-la. Es deixa emportar. Els dos pugen al cotxe i se’n van sols.

SEC 9 ‑ INTERIOR / PIS VERÒNICA AL BARRI VELL de GIRONA  / MATINADA

En Guillem dóna un cop d’ull al pis. El so d’una música omple la sala d’estar.

La Verònica Batet porta dues begudes. Vesteix de manera que se li marca tot en el cos.

Verònica

No t’espantis. Has tingut sort, ja que has trobat una dona especial. Escriptora i professora. No et facis de pregar.

Es fa un silenci.

Guillem

De pregar en què? Passa que em sento una mica tallat.

Es frega l’ull. Mira cap a baix.

Verònica

Deixa’m que t’ajudi una mica. És clar, si vols.

Guillem

Estàs una mica boja, no? Creus que anirà bé estar aquí amb tu?

Verònica

En absolut estic boja. Potser tens por a les xafarderies. No en facis cas.

Primer pla d’en Guillen dret tafanejant el pis. Sembla imaginar el que hi ha més enllà d’una porta oberta per on ha entrat ella.

Guillem

(per a si mateix en veu baixa)

Quina classe de professora és?

Ell seu al sofà i sent música que sona en la sala d’estar. Ella torna.

Verònica

Sembles un bon noi. No tens pinta de consumir drogues o beure en excés.

Guillem

(amb els braços oberts i les palmes de les mans cap a dalt)

On són els contes? Ja me’ls llegiré en altre moment, ara és impossible. Aquí en el mòbil tinc algun poema. Te n’enviaré algun.

Ella els hi ensenya i ell li mostra els contes.

Verònica

Els poetes acostumeu a tirar-se ties al llit. Tu ni ho has intentat encara.

Guillem

I si ho intento i em fots una bufetada i crides a la policia. Segur que amb tu no aprovo mai més.

Verònica

Cap d’aquestes coses faria. Quantes noies t’has tirat? Segur que has tingut fantasies d’estar amb una dona més gran, o no?

Guillem

Segur que no sóc el primer estudiant que portes al llit?

Verònica

M’hi jugo el que vulguis que no sóc la primera dona que te’n vas al llit. No crec que siguis gay.

Guillem

Que dius ara! No pas ho sóc.

Verònica

Si tens algun poema en un paper, me’l deixes. Potser no en tens, però segur que en el drive del teu mòbil puc veure’n i llegir-ne un.

Li ensenya. Ella llegeix.

Continuarà

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut