Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Contes d’en Jan Bosch 189 Digues-me, que fas aquí? 8

|

- Publicitat -

Digues-me, que fas aquí? 8

Publicitat

Vuitena part

SEC 18 ‑  INTERIOR / CASA D’EN TONI  / MIG MATI

En Guillem passa força temps en la seva habitació. Algun dia ni s’aixeca del llit per anar a classe.

Mireia (enrabiada)

Es pots saber que et passa. Tens febre i estàs engripat? Podries dir-me que tens; si et fa mal el cap o si tens dolors en qualsevol part, t’hem de portar a l’hospital de seguida. Més d’això, res se m’acut. Si no ajudes, noi, po que podré pas fer res.

    Guillem    

Ai, prou. No tinc grip ni em fa mal res.

Mireia

Si haguessis anat a classe en comptes d’anar badant en la moto. On anaves, a buscar algun paratge per escriure poemes?

Guillem

(Ara seu encorbat amb les mans caigudes o aguantant la cara)

Déu meu, com parles! Però que t’empatolles? Amb aquesta agressivitat on coi pretens anar a parar?

Mireia

Doncs, ja n’hi ha prou de fer el gandul. No et queda més remei que aixecar-te i anar a classe o suspendràs. En tornar de vacances de setmana santa, ve la recta final.

    Guillem    

És que no puc. No tinc força.

Mireia

Doncs, digues-me el que et passa o ja n’hi ha prou de fer el gandul. No poses atenció al que et dic.   

    Guillem    

Sí que te’n poso. Ets tu que busques barallar-te amb mi, veritat? T’estic escoltant sense parar, tanmateix no t’entenc.

Mireia

Tot deu ser que passes tant de temps escrivint poemes que et quedes embogit. No sé com pot agradar-te escriure aquestes bajanades de versos i buscar paraules estranyes. En acabat, escrius coses que no comprenc.

     Guillem    

(es tapa la cara parcialment)

No diguis bestieses, mama. Tampoc t’has esforçat a comprendre’m ni a entendre res del que he fet.

Mireia

(més inquisitiva encara)

No sé d’on has tret aquesta afecció a les lletres i a escriure poemes. Ni ton pare ni jo som de lletres ni ens agrada la poesia.

Guillem

I que té a veure això, dona! No em vull emprenyar amb tu, mama, però no sóc pas un nen. Si no et comportes amb mi com cal, marxaré a viure amb altres estudiants a un pis de lloguer.

Mireia

Fa uns dies va trucar una noia que anava de bòlit i que preguntava per tu. Em va dir que es deia Ester i semblava preocupada per tu. No t’ha dit res per Whatsapp o tens el mòbil descarregat. Tu estàs empanat dins del teu núvol i no en baixes. Parlava també d’uns treballs de literatura que fèieu junts  És alguna amiga especial?

  Guillem

No. Només és una companya. Sovint hom vol però no pot.

Mireia

Doncs, si estàs bé, això que fas és maligne. I no sé per què?

Guillem

(Va movent la mà esquerra mentre parla)

Que t’he d’explicar jo! Potser tens raó. Si no tinc prou força, doncs no en tinc.

 

Mireia

D’acord, t’haurem de portar al metge per si tens depressió. Quan torni el teu pare, primer parles amb ell.

Guillem

Bé, si tu vols, ho faré.

Mireia

És clar que sí.

Continuarà

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut