Digues-me, que fas aquí? 12
Dotzena part
SEC 24 ‑ EXTERIOR / RIU ONYAR de GIRONA / VESPRE
Les campanes de la catedral de la catedral donen les vuit del vespre, encara de dia, en Guillem i en Vicenç travessen el riu per un pont de vianants amb el terra de fusta, està situat davant Sant Feliu. Des del pont hi ha una vista preciosa del riu que té a ambdós costats les façanes posteriors acolorides dels habitatges. Encara queden cintes grogues lligades al pont. L’aigua es mou amb parsimònia i alguns ànecs neden sobre ella. Dues gavines volen al llarg de l’Onyar pel mig de les dues fileres de cases a banda i banda. Plou dèbilment i passen persones amb paraigües. Ells caminen decidits cap a l’altre costat. Porten els caps coberts per caputxes. En arribar a final del pont van a parar al monument del cul de la lleona. Trenquen a l’esquerra i després de caminar un minut mal comptat arriben al Sunset Club en el barri vell. Hi ha una jam session dedicada a soul, blues, funk i música negra. El que hi ha anunciat és Black Jam.
SEC 25 ‑ INTERIOR / SUNSET CLUB DE GIRONA / VESPRE
En entrar-hi, a mà dreta, es troba la barra on un cambrer mou els braços amb traça per preparar un còctel. Són dels primers a arribar-hi. Els dos nois entren a una sala amb un sostre en forma d’arcada d’on pengen dues làmpades senzilles. En l’extrem d’una hi ha dues llums blaves i una verda. A l’extrem de l’altra làmpada hi ha uns llums blancs. Tots ells deixen anar una claror esmorteïda que fa que la sala estigui en mig enfosquida. Les parets són de pedra i tenen fotografies de músics i estan emmarcades. Els dos nois seuen en una tercera fila. Falta una estona pel concert. Els dos nois inspeccionen amb les mirades tota la sala: el sostre, les cadires i escambells granes.
Vicenç
(porta una arracada negra i un llaç groc)
M’agrada aquesta sala. És neta i es nota que no hi ha fums.
Guillem
He anat al lavabo. No hi ha olors ni residus de drogues. S’està bé.
Vicenç
Doncs, sí, Guillem, surto amb una noia.
Guillem
Hòstia, noi! On la vas conèixer. Com es diu?
Vicenç
Es diu Gemma. La vaig conèixer a la Facultat de dret. La vaig conèixer com tothom coneix avui en dia.
Els dos nois estan asseguts en posicions còmodes amb els cossos ben enrere dels seients. Tenen postures obertes.
Guillem
Jo estic sol. No tinc parella ni surto amb cap. Em dedico a escriure.
Vicenç
Encara escrius poemes? Ostres, sí que t’ha atrapat bé aquesta activitat. Tens temps per tot, sí per escriure i per estudis?
Guillem
(mou les mans amb palmes cap a dalt)
Vaig just. No surto gaire com ja t’he dit. Només amb tu i amb algun altre amic que també es dedica a escriure i para de contar.
Vicenç
Sobretot poesia, no?
Mentre fa un somriure la comissura dels llavis s’aixequen i deixa veure les dents de dalt. Segueix.
I com t’ho fas per escriure, ja que jo no sabria ni escriure un vers.
Guillem
(Assegut amb braços i cames lleugerament obertes)
No t’ho pots pas creure, noi. Són sensacions maques. De vegades tinc imatges mentre vaig caminant pel carrer. També quan em tombo al sofà o al llit em venen imatges poètiques. Si no les passo de seguida a un paper, se m’esborren de la ment en un instant. A continuació començo a lligar caps i començo els versos per anar donant-li estructura. Si no m’agrada en una primera lectura, estripo el paper i llenço a la paperera. Hi torno i vaig escrivint versos alhora que busco les millors paraules. M’ha passat alguna volta que m’hi passo més de mitja hora a la recerca d’una paraula, potser un adjectiu. Sembla fàcil dit així, però no ho és. Hi ha poemes que els he escrit i reescrit més de deu cops. Hom mai no n’està content; al final has de dir: ja n’hi ha prou.
Vicenç
(L’escolta i assenteix amb el cap)
Caram. Mai no havia sentit res igual. No sabia que es poguessin sentir eixes sensacions. Com si haguessis fumat un porro.
Guillem
Home! És veritat que no me n’adono que passa el temps, ja que estic com en una mena d’aura nuvolosa que em fa surar.
Ja veus noi, qui ho havia de dir. En canvi tu estàs atrapat a les organitzacions independentistes. Quin contrast, tu i jo, veritat?
Vicenç
(Mira en Guillem amb atenció)
Oh, i tant. Que es fotin els espanyols, repressors i que humilien. Guaita, el meu pare no n’era i, veient el que varen fer amb la gent l’u d’octubre i el que estan fent amb el país, s’ha fet molt independentista.
Guillem
El meu pare ni ho és, ni no ho és. L’ímpetu de la gent no cedeix tot i la persecució judicial i política. On anirem a parar?
–
Vicenç
Ja veurem, no sé sap. És increïble. Has vist com els CDRs han desmuntat les barreres de peatge de l’AP7, després de la detenció de Puigdemont a Alemanya. Premsa d’alguns països destaquen això, que els CDRs han respost a molts desafiaments i alguns militants són perseguits judicialment. Hi ha articles en diversos mitjans de premsa d’Europa.
Guillem
Sí, sí que ho han fet. Tremends i amb un parell de pebrots.
Vicenç
Doncs, es veu que han tapat amb bosses de plàstic els lectors de les matrícules dels peatges.
Guillem
Una altra manera de protestar. Us vau cobrir bé la cara per si citen a declarar. Us poden acusar de qualsevol cosa.
Vicenç
Sí, sí. La gent va ben tapada, així i tot… Però s’ha de defensar la república catalana.
Els músics seuen i fan les últimes proves amb els instruments. El lloc es va omplint.
Comencen a tocar.
Els dos nois aturen la conversa.
Continuarà…
Joan Guerola
