Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

Contes d’en Jan Bosch 196 Digues-me, que fas aquí? 15

|

- Publicitat -

Digues-me, que fas aquí? 15

Publicitat

Quinzena part

SEC 28 ‑ EXTERIOR / VALL SANT DANIEL (LES GAVARRES) DE GIRONA  / TARDA

Després de les darreres pluges se sent força el soroll de l’aigua de la riera de Galligants que de costum està sec.

La Carla  i en Guillem passen per davant l’església romànica de Sant Pere i de Sant Nicolau. Segueixen direcció a la Vall de Sant Daniel en les Gavarres, als afores de la ciutat en un dia primaveral. És una vall amb moltes fonts.

Se senten pollastres de les cases de pagès i piuladisses d’ocells que vénen dels arbres. Alguns estan més coberts de fulles verdes que altres, ja que comencen a ara a treure les primeres fulles com els plataners que tota la verdor la tenen en l’heura que els puja per la soca.

Uns minuts més tard, tots dos arriben a un camp petit entre dues rieres amb aigua. Forma una placeta coneguda amb el nom de placeta de les Sardanes. Està cobert més que de gespa per margarides i brossa sense tallar.

Carla

Per què es dirà placeta de les Sardanes? És un lloc preciós per venir a ballar enmig d’un bosc de freixes i verns

Guillem

En aquell temps del segle XX és més que possible que fos així. De fet, si mires al davant nostre hi ha un bloc de pedra amb escales. Sembla un lloc petit on devia posar la cobla.

En Guillem somriu i la Carla li respon amb un somriure també

Carla

Crec que és massa petit per encabir tots els músics. Sí que ho és. També tenien una font. He llegit que es diu la font d’en Fita.

També els envolten alguna acàcia i algun castanyer. Els ocells segueixen cantant.

Guillem

M’ha dit en Vicenç que avui marxa a la manifestació de Barna per demanar la llibertat dels presos polítics.  Jo no hi he anat, cada setmana vaig a la plaça del Vi, davant l’ajuntament.

Carla

Jo acabo de venir de Barcelona i em cal sortir de la ciutat gran i buscar natura. Per això venir a Sant Daniel és un tan relaxant. Sóc prou independentista de l’u d’octubre. Va ser horrible.

Guillem

Que et va passar? Et van pegar, eh?

Carla

No, a mi no.

Guillem

(la mira als ulls sense fixar massa la mirada)

Explica’m-ho si vols.

Carla

No em ve de gust però t’ho explicaré.

FLASHBACK

Vigília del referèndum. Gent als balcons i a les terrasses dels bars amb una tranquil·litat estranya: neguit, tensió, il·lusió. Com si portés electricitat d'alta tensió. En un col·legi electoral hi ha un noi a la porta llegint un llibre. Espera reforços per passar-hi la nit: espera els membres d'una colla castellera. Tret d'aquest situat en un barri d'immigrants andalusos, la resta dels col·legis electorals estan ocupats per famílies amb nens, per joves i per gent de tota mena que s'ha compromès a estar-hi tota la nit amb sacs de dormir o desperts si cal per a evitar el tancament. La Carla fa un taller d’entreteniment pels nens fins a les dotze de la nit en el centre de primària col·legi verd, al centre de la Girona.

Una patrulla de mossos passen i aixequen acta. Hi ha una coral de cantaires que s'ha ofert per anar pels col·legis de manera itinerant tot fent concerts. La Carla està en un sopar comunitari al pati del centre de primària col·legi verd. També en fan sopars, es passen pel·lícules, es fan tallers i activitats de tot tipus en altres escoles i centres cívics que són seus electorals. També hi ha gent que ha tirat pel dret i, per evitar el tancament del col·legi electoral, l'alcalde d'un poble ha fet treure totes les portes de les escoles on hi ha mesa electoral! Així ja no podran precintar res!

A mig matí de l’u d’octubre, els Agents antiavalots de la Policia Nacional arriben davant el col·legi Verd que és col·legi electoral. Fan empentes a l’allau de gent que protegeix la tanca d’accés al pati escolar. Al davant  d’ella, tothom està apinyat al mateix temps que els criden: fora, fora, fora! Al moment canten: votarem, votarem, votarem!!! Ara una filera d’agents va vora la paret per tractar d’arribar a empentes i cops de verga fins a la tanca. Aparten els votants que protegeixen el col·legi electoral a empentes i els llancen a terra com un sac de palla. Més empentes i cops de verga de manera indiscriminada i sense miraments enmig la cridadissa. Manotades, empentes; xiscles i crits de noies. Se senten tirs de bala de goma que disparen des de pistolots alhora que altres policies tracten d’esbotzar la tanca del pati i d’altres pugen per dalt de la porta-tanca per entrar al pati. Al carrer els antiavalots aconsegueixen posar-se i controlar-la i se senten càntics de: Verguenza, verguenza!! Fora, fora!!

Guillem

(amb les puntes dels peus en direcció cap a ella)

Tu on eres? A tu et van treure a empentes de dintre del col·legi?

Carla

(ella aixeca les celles)

Estava espantada i amagada dins una aula mirant des de la finestra i filmant amb el mòbil.

Horrible pensar que dins de poc temps estarien per dintre del centre i em trobarien.

Els agents ja acordonen l'entrada i van traient la gent del pati escolar. Alguns els treuen en correcció: nens i nenes, joves, vells. En canvi, la majoria de la gent són arrossegats per terra i  tirats (reballats) com si foren sacs de palla. Els agents, si es poden dir així, més violents treuen escuma pels costats dels llavis com gossos rabiosos. Amb martells ben grans aconsegueixen trencar la tanca-porta per poder entrar. Al final, uns individus amb els caps encaputxats s'emporten tot una sèrie de cables. S’enduen cables de connexions a Internet, ja no es pot votar. Sols que en aquest cas els informàtics de la mesa electoral s'han esforçat i han aconseguit connexions a través del WIFI que generen els mòbils.

Carla

Quan els agents marxen, baixo histèrica al pati i sense saber on anar i qui mirar. De sobte veig el cabell del meu pare, corro per anar a abraçar-lo.

Pare de Carla

T’estava buscat pel carrer i estava convençut que et traurien arrossegant per terra i estirant-te dels cabells.

Tots dos es posen a plorar espantats.

Carla

(es frega els ulls plorosos)

Mai no havia vist tanta violència. De debò que no havia vist res igual.

Continuarà…

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut