Digues-me, que fas aquí? 25
Vint-i-cinquena part
SEC 41 ‑INTERIOR / CASA DE VERONICA / TARDA/ VESPRE
Guillem truca l’interfon de baix. Ella li obre des de dalt. Uns minuts més tard, ella li obre la porta del pis
Verònica
Passa, passa.
Porta com un vestit de tul que transparenta tot, de manera que sembla anar despullada. Des del fons se sent The long Road de Mark Knopfler.
Li ofereix alguna cosa per beure.
Guillem
Venia a portar-te un poema.
Escolta, per cert, una professora de català com tu, és independentista? No et veig portar llaços grocs o penjar al balcó banderes independentistes o banderoles en favors dels presos polítics.
Verònica
Hom canvia si té ganes de canviar. No creem expectatives no realitzables.
Guillem
Les expectatives es fan entre tots. Si no es fa res, no es poden crear els ambients idonis perquè es desenvolupen sentiments nous cap a un canvi en el teu país. Comencem per manifestar-nos i per donar senyals externes de la nostra identitat. Veus porto un senyal de llibertat pel presos politics.
Verònica
Po que no vol pas dir res portar això!
Guillem
Com que no? Vol dir sentiments i actituds.
Verònica
Tens raó. No porto senyals externes però estic a favor de la república. El que passa és que igual diuen ‘ara no toca’ com ‘tornarem a provar’. Només fem que donar tombs.
Guillem
Tu no donis tombs, això és el que segurament fas en els teus contes i el que fan amb tu els editors. Posa una banderola de llibertat pels presos polítics. Veus com la justícia alemanya no dona tombs i va al gra.
Verònica
S’atura una mica i canvia l’assumpte
D’acord, posaré una bandera. Per què no me’l llegeixes, el poema que dius que has portat?
Guillem
Està bé.
Ella atura la música i queda estirada quasi despullada en el sofà.
Guillem omet el títol. Comença amb els primers versos.
No et malmetis el cos en mans d’ella
encara que no et posi cadenes sinó ales per volar.
Ell va llegint amb èmfasi encara que per moments es distreu mirant la Verònica.
En el silenci vermell de les pomes de la pomera,
els seus dits semblen ocells que et teixeixen de goig
i t’estires de plaer com la palmera.
I ella no és més que The Wild Rose.
A fora plou, els trons són molt forts i els llamps enormes. Plou a bots i barrals.
Verònica
Saps que tenen força les imatges i les paraules. No has de ser un figaflor. Has de posar intensitat en l’escriptura i en la vida. No esperes el moment perfecte. Agafa un moment i fes-lo perfecte. Ja aniran sortint els poemes macos. No oblidis que viure també és important i t’ajudarà en la tasca creativa.
Continuarà…
Joan Guerola
