Joan Guerola

Dissabte, 18.4.2015. 15:20 h

Contes d'en Jan Bosch 27 L’incapaç 5

L’incapaç 5 Cinquena part Al matí el va desvetllar la infermera quan va córrer les cortines. El corriment es va emportar l’opacitat de l’habitació, al moment va dir amb veu força fina: —Si tens dolor, el portaré uns calmants. —Gràcies… No cal, de debò —va contestar. Pressentia. Intuïa, massa fins i tot, que podria ser ella, tot i no haver-la sentit parlar mai. No la va mirar, ja que estava gitat de costat contemplant les ratlles que el sol sortint dibuixava en la paret mig taronja. Llegir-ne més


Dissabte, 11.4.2015. 15:55 h

Contes d'en Jan Bosch 26 L’incapaç 4

L’incapaç 4 Quarta part Trobava a faltar gaudir-ne mentre la contemplava. Ensopegaria amb ella a l’autobús en qualsevol moment. Es comportaria de manera natural, és clar. Suava només de pensar-hi. Endebades s’enredava en dubtes i no sabia si ho veia del dret o de l’inrevés. En un no-res va decidir anar amb moto en comptes del número tretze. A poc a poc va frenar la moto que es va aturar darrere del mateix tretze parat en un semàfor en vermell. Va voler avançar-lo per la dreta per un estret passadís entre ell i la filera de cotxes aparcats. Llegir-ne més


Dilluns, 6.4.2015. 20:40 h

Contes d'en Jan Bosch 25 L’incapaç 3

L’incapaç 3 Tercera part Amb tot i això, no se sentia repel·lent, al contrari, li semblava amb claredat que, en qualsevol cas, ho eren els altres. Sempre donaven preferència a temes que no els atenyessin en comptes d’ocupar-se de si mateixos. No era una dona imaginaria, sinó que la tenia davant. Desitjava quelcom inaccessible a l’acte. No sabia de què. No sabia la raó per la qual no podria, des d’ara, ser amb ella. L'imaginava nua de boca terrosa. Tampoc li calia tal extrem. Llegir-ne més


Dissabte, 4.4.2015. 14:48 h

Contes d'en Jan Bosch 24 L’incapaç 2

L’incapaç 2 Segona part L’endemà, la va tornar a veure dreta al costat de la porta de l’autobús. Li examinava la cara amb precisió, no pas les tires dels sostens que es marcaven sota la camisa o els pantalons que s’ajustaven a les natges. La mirada recorria les platges carnoses dels llavis on imaginava tal finor de sorra que podia tombar-se a prendre el sol, s’aturava en els porus del nas com dunetes sobre la pell suau i el front, sense cap arruga, com una plana infinita per on es podia cavalcar sobre un cavall fins que començava el bosc en el què hom es perdia en el cabell immens. Llegir-ne més


publicitat

Dissabte, 28.3.2015. 14:35 h

Contes d'en Jan Bosch 23 L’incapaç 1

L’incapaç 1 Primera part Els dos feien el mateix trajecte d'autobús cada capvespre. Ell clavava els ulls a la noia que aclucava els seus, ajuntava els llavis o movia el cap enrere per recompondre els cabells llargs. Dreta prop la porta de sortida i amb les mans que se subjectaven d’una de les manetes de cautxú que pengen de les barres del sostre, amb la mirada cap el terra de l’autobús, romania aliena a l’examen de l’insolent. Era evident que ell, assegut en un dels dos seients del lateral dret, no es preguntava si la gentada li reprovava la conducta. Llegir-ne més


ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.