Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El català recula força a les Illes Balears

|

- Publicitat -

De Mallorca estant, es fa difícil parlar d’independència, d’autogovern, del dret a decidir… quan et posen davant dades estadístiques que t’indiquen que més d’un 52 per cent dels habitants de les Illes no fan servir normalment el català com a llengua d’ús; i que aquest percentatge representa un decreixement de tres punts respecte de fa set anys. És la conclusió principal, tot i que no l’única, de la darrera enquesta d’usos lingüístics feta pública des del Govern de les Illes Balears aquesta setmana passada, corresponent a dades de 2010.

Més dades. El coneixement del català (entenent per conèixer saber-lo llegir, escriure i parlar) ha caigut un 13% entre les persones foranes. Segons la directora de Política Lingüística, Margalida Tous, que fou l’encarregada d’oferir les xifres, “el català pateix el risc de ser minoritzat a la badia de Palma i la illa d’Eivissa”, on només parla el català com a llengua prioritària el 36,5% i el 44% de la població, respectivament.

Publicitat

Tant o més preocupants que les xifres d’ús són les que fan referència al sentiment de pertinença: encara que un 47,5% de residents a les Illes s’expressin normalment en català, només un 36% per cent la consideren la seva “llengua pròpia”; i hi ha un 45’89% que entén que és l’espanyol la seva llengua. Tanmateix, i posats a treure pit, també és cert que el percentatge de ciutadans que indiquen que el català és la llengua pròpia de les Illes puja fins el 65,6; només un 10,9% mantenen a hores d’ara que l’única llengua pròpia és l’espanyol. Déu n’hi do.

Una dada especialment preocupant té a veure amb els ciutadans més joves. Més del 90% de la població d’entre 15 i 19 anys té un coneixement ple del català, és a dir, que l’entén, el parla, el llegeix i l’escriu. Podríem entendre que és un efecte positiu de les polítiques d’ensenyament dutes endavant durant els darrers anys. Però la dada positiva resta apaivagada pel fet que tan sols el 51,6% dels joves d’aquesta franja l’utilitza com a llengua principal. Conclusió: gairebé tots els joves saben parlar català, però només l’empren la meitat. D’això alguns en diuen haver entrat en un procés de llatinització, un dels riscs més flagrants de les llengües minoritzades, en el seu procés de suposada recuperació.

És evident que, en tot aquest procés, alguna cosa hi té a veure el pes demogràfic dels nouvinguts que encara no han après la llengua pròpia. Prova d’això és que el coneixement del català ha caigut un 13% entre les persones foranes. Hi ha qui, així i tot, en aquest sentit en vol fer una lectura en positiu. L’any 2003, a Balears hi havia empadronats 126.505 estrangers, un 13,3% del total de la població; l’any passat, n’hi teníem 241.704, un 21,8% de la població total. És a dir, que del 2003 fins avui s’ha produït un increment del 8,52% del total d’estrangers. Si com deia hem passat d’un 50% l’any 2003 de població que vivia en català, a un 47,5% l’any passat; i si tenim en compte que l’augment de població estrangera no ha estat aquest mateix 2,5%, sinó un 8,52%, resulta que, bé podem entendre que un 6,02% de la nostra població són estrangers que s’han incorporat al català. Qui no se consola és perquè no vol.

Tot plegat, l’anàlisi política s’haurà de fer sense perdre de vista que, dels anys que s’han comparat, els darrers quatre corresponen a una legislatura de majoria progressista, d’un govern socialista amb socis i suport parlamentari nacionalistes. No tot ho deuen haver fet del tot bé, si no han pogut modificar una tendència que, més enllà dels processos naturals, sí resultava afavorida per les polítiques obstruccionistes del PP. Però convé no oblidar que, entre els retalls econòmics importants dels dos darrers exercicis, hi figuren els de les partides de normalització lingüística; o que, d’entre les propostes inicials del pacte de govern, algunes de les que més sistemàticament s’han incomplert han estat en aquest mateix terreny, com en general en totes aquelles que plantejaven els més seriosos avenços nacionals.

Seria bo que les forces progressistes, les forces nacionalistes de qualsevol matís, ho tenguessin present respecte del futur. Si és que hi són a temps i tenen cap futur immediat. Perquè quatre anys de govern del PP dels Bauzá i Delgado ens poden fer tornar a xifres de molts anys enrere. No ho permetin els deus (que per mi són els únics que ens poden salvar ja).

Publicitat

Opinió

Minut a Minut