Daniel Ferrer i Esteban

Dijous, 25.4.2013. 05:44 h

Les estelades dels jardins dansen nues

Està clar, la llibertat és plena de sang, quatre barres de foc violeta, blau i blanc, amb triangles verds som jardins de Maria, entre els arbres dels boscos que volten el poble, serem lliures un cop més i més encara, ara, ara, ara, que no hi ha demà si no ens donem la mà per avançar, el poble té totes les claus i els polítics les porres i les armes, corren com si els hi anés la vida al defensar als amos del Capital, la policia droga a les detingudes i les viola, les tortura, les assassina, companyes i companys que ja no poden alçar la seva veu? més voldrien, cada cop en som més i cada cop empenyem amb més i més força, quan la realitat no s'aguanta ni es sustenta per enlloc, ja saps, les mentides no se les creuen ni els més ingenus, i és per això que tenim més motius que mai, tot ens justifica, no hi ha millor justícia, el poble està alliberat i ells oprimeixen, encara, posant pals a les rodes, negant-nos el dret a ser dissidents si la dissidència avança massa ja s'encarregaran de tallar ales, massa acostumats al maltracte no els hi costarà gens maltractar-nos de nou, com ja feien en ple franquisme doncs a l'Estat res no ha canviat i ens donen Capitalisme-Feixista sense poder segar les cadenes ja em diràs cap on anirem? La lluita és més encesa que mai, la llum és més torta que de costum, caic pels carrers i somnio a les places la llum dels coloms amb jaquetes antibales em porta als pobles oprimits que ens estimen com nosaltres els estimem a ells, ben plens, lliures i plens com la nostra antiga terra que de tant caminar, viure, sentir, somniar ara es vertebra en silencis sorollosos quan la revolta és més viva i màgica que mai, quan ho tenim tot a l'abast per organitzar-nos, revelant-nos, a tot, a cada pas, a cada lloc, a la feina, al carrer, a les aules, a les places, anàrquics i combatius per uns Països Catalans on no calgui patir pel demà ni pels germans, massa pocs controlen masses masses mentre emmagatzemen tot el poder caduc, barat, fastigós, enquistat en la vanitat en la tragèdia i totes les guerres en els pactes de l'Occident on anem a morir si no veiem la flama eterna dels països germans que amb la seva lluita completen la força per dir-nos ara i un cop més, independència, per la nit, pel dia, pel migjorn, cap a gregal, que el vent ens canti la més bella comèdia, amb gestos agris si vols, salats, amargs, tant és, quan la llibertat arriba cal saber-se lliure sinó mai, mai, mai la podrem gaudir plenament i és per això que alcem la lluna ben a prop dels estels per guarir totes les ferides d'un passat sense renúncies on l'escriptura automàtica no és mai rellevada per la pausa, pel mirar enrere, massa posicionat com per deixar les guàrdies massa fidel a l'estil com per canviar-lo ara. Llegir-ne més


Dilluns, 11.7.2011. 21:09 h

Independència despullada

Serem independents de la resta, les institucions ens representaran, perquè del poble seran, accionant-nos, sense manar, sense Déus ni amos, així seguirem, eternament, fins a la fi, així que deixa'm dir-te, deixa'm dir tot allò que sento per dins, tot això que sento per tu, terra dels ancestres, llengua, cultura, combat, falç, camps de blat, contrast a l'albada, serem bes i canonada, onada a cada cantonada, independència despullada, com una cançó, una rondalla, un conte d'infants sense guerra, una vella promesa d'instant moll, com dins d'un calidoscopi de colors, fent olor a una terra que s'adorm, que somnia en silenci i a crits, mentre restem emmudits, la força de la mar crida, en ella vull ser, vull viure, seré per sempre teu, tot i serè, hi seré, farem lluna d'estels, pel·lícula plana, sense façanes, per veure el dia, la independència promesa, pels nostres cors, feta, anem treballant el somni, que res ni ningú no s'adormi, aquest somni el viurem desperts, obrint els ulls, ja no podem esperar més, és ara o mai, és ara, o mai, és. Llegir-ne més


Divendres, 24.6.2011. 16:28 h

Quan fa tant de temps que no escric

      Ho havia deixat aparcat, no per voluntat pròpia, havia deixat a un calaix oblidat, uns papers, una bolígrafs, uns llapis, uns pinzells, ara amb el temps comprenc, res de tot allò em cridava, havia de viure més i més, havia de sentir la revolta, més enllà de la imaginació, fer-la possible amb companyes, amb companys, ara, passat els anys, no hi ha res com veure la plaça plena, no hi ha res com sentir el cor amb el cor, no hi ha res com veure fades, nimfes, ballant, no hi ha res com veure bruixots, folls, follets, no hi ha res com veure la seva energia, sentir-la, que ara em fa escriure. Llegir-ne més


Dilluns, 14.3.2011. 21:36 h

Nit per la llengua 2011

Espectacle fet l'11 de març al Teatre de la Massa (Vilassar de Dalt) versat mitjançant l'escriptura automàtica per la societat 'Entranyes Poètiques' fundada el 12 de febrer del 2011 als PPCC. 'La decepció és decepcionar-se' Així va ser expressat un vers del 'Més Clar', ara farà un parell de mesos, avui és ben fosc perquè la nit amenaça amb una nova lluna vella, amb un sol de tempesta a la tarda plena de pluja, com una vèrtebra nua d'un insecte que s'enfila per una xarxa que ha fet amb ales i membranes, mentrestant, de tant en tant, el vel és blanc, la nit és estelada i entre el jardí i la plaça passa la llengua com una bandera, com un llençol sense costures i t'anima a veure-ho tot ple, res de vasos mig buits, res de vasos mig plens, brindem per la cultura, per la terra i la gent, amb el vent ponent, demà eixirà. Llegir-ne més


publicitat

Dimecres, 22.12.2010. 20:12 h

Cap Tribunal i menys Suprem

Ningú no esborrarà les paraules versades al far, cap tribunal, i menys suprem, fa ni farà la llei, lluitarem fins al final dels dies com ho fa el fanal, que troba i dóna llum, arreu dels carrerons de ginesta, pels corriols plens de flors no hi arriba la veu dels jutges, ja no saben quin nom posar a allò que està per damunt de tot, ja no saben quin nom posar a unes flors, els hi va massa el dolor, llengua esclava, poble submís, res no aturarà la força del boig, la llum de la tardor, la mirada d'un cargol quan baveja, perquè el seu sistema decrèpit fa aigües, i nosaltres fem versos encesos a la mar, mai han escoltat la poesia del ventre blau, el seu Estat, Govern, Exèrcit és anticonstitucional, les lleis no les marquen els polítics, jutges, advocats, la Llei és la natura i la llengua ben viva, com un pamflet aquest vers va volant amb el vent, arriba d'impulsos, amb fils elèctrics, telefònics, i fa l'amor amb la lluna lila del destí compartit, quan val més un cop de martell de fusta que el sentiment del cor de la flor. Llegir-ne més


ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.