Està clar, la llibertat és plena de sang,
quatre barres de foc violeta, blau i blanc,
amb triangles verds som jardins de Maria,
entre els arbres dels boscos que volten el poble,
serem lliures un cop més i més encara, ara, ara, ara,
que no hi ha demà si no ens donem la mà per avançar,
el poble té totes les claus i els polítics les porres i les armes,
corren com si els hi anés la vida al defensar als amos del Capital,
la policia droga a les detingudes i les viola, les tortura, les assassina,
companyes i companys que ja no poden alçar la seva veu? més voldrien,
cada cop en som més i cada cop empenyem amb més i més força,
quan la realitat no s'aguanta ni es sustenta per enlloc, ja saps,
les mentides no se les creuen ni els més ingenus,
i és per això que tenim més motius que mai,
tot ens justifica, no hi ha millor justícia,
el poble està alliberat i ells oprimeixen,
encara, posant pals a les rodes,
negant-nos el dret a ser dissidents
si la dissidència avança massa
ja s'encarregaran de tallar ales,
massa acostumats al maltracte
no els hi costarà gens maltractar-nos
de nou, com ja feien en ple franquisme
doncs a l'Estat res no ha canviat
i ens donen Capitalisme-Feixista
sense poder segar les cadenes
ja em diràs cap on anirem?
La lluita és més encesa que mai,
la llum és més torta que de costum,
caic pels carrers i somnio a les places
la llum dels coloms amb jaquetes antibales
em porta als pobles oprimits que ens estimen
com nosaltres els estimem a ells, ben plens,
lliures i plens com la nostra antiga terra
que de tant caminar, viure, sentir, somniar
ara es vertebra en silencis sorollosos
quan la revolta és més viva i màgica que mai,
quan ho tenim tot a l'abast per organitzar-nos,
revelant-nos, a tot, a cada pas, a cada lloc,
a la feina, al carrer, a les aules, a les places,
anàrquics i combatius per uns Països Catalans
on no calgui patir pel demà ni pels germans,
massa pocs controlen masses masses
mentre emmagatzemen tot el poder caduc,
barat, fastigós, enquistat en la vanitat
en la tragèdia i totes les guerres
en els pactes de l'Occident
on anem a morir
si no veiem la flama
eterna dels països germans
que amb la seva lluita completen la força
per dir-nos ara i un cop més, independència,
per la nit, pel dia, pel migjorn, cap a gregal,
que el vent ens canti la més bella comèdia,
amb gestos agris si vols, salats, amargs,
tant és, quan la llibertat arriba cal saber-se lliure
sinó mai, mai, mai la podrem gaudir plenament
i és per això que alcem la lluna ben a prop dels estels
per guarir totes les ferides d'un passat sense renúncies
on l'escriptura automàtica no és mai rellevada per la pausa,
pel mirar enrere, massa posicionat com per deixar les guàrdies
massa fidel a l'estil com per canviar-lo ara… És així,
i mentre les estelades dansen nues als jardins
la veïna i el veí fan l'amor vora el llac dels somnis,
en ells desenvolupen la tendresa del nou-nat,
amb noves fites, esperances, per anar més enllà,
amb un ram de bellesa entre les mans i els llavis,
amb el desig dels somnis fets realitats oníriques
allà on parir sigui un dret per tota dona, com la llar,
que cada persona pugui establir-se sense pagar.
Els qui creuen que la terra és seva ens faran callar?
Més aviat se'ls hi acaba el temps i ho veuen massa clar,
potser caldrà tornar a enredar-los fent-li's veure que no sabem res,
que no sabem res dels seus plans maquiavèl·lics per controlar la població,
per fer de la Terra un lloc on la llibertat sembla que s'hagi de demanar 'si us plau',
on fer canviar la història no sigui un favor que els hi demanem als poderosos, res faran,
res ens donaran, agafem la llibertat, prenem tot allò que és nostre pels drets del poble,
o seguiran maltractant-nos amb lleis injustes per mantenir-se al poder podrit que els manté.
