En ple segle XXI i dins del marc de la Unió Europea, és trist veure com l'estat espanyol no vol negociar, dialogar o solucionar els temes polítics amb termes polítics, sinó amb l'estratègia de la por, la violència, la repressió i la fatxenderia policial i judicial: policies entrant a les redaccions de diaris digitals privats, policies requisant i incautant milers de cartells (i la galleda i l'escombra), escorcolls d'impremtes en diverses comarques, il·legalització d'actes, desallotjament de sales, policies entrant en seus d'entitats i diaris i altres mitjans, 750 alcaldes citats a declarar per no sé quin crim, prohibicó de cedir espais públics per als debats polítics, censura de publicitat política, suspensió d'actes a Vitòria i a Madid, identificacions de persones i càrrecs públics, censura de fotos, prohibició que la revista d'una entitat privada pugui arribar als seus 70.000 socis, censures, amenaces, prohibions i boicots a tots els debats, lleis, referèndums, normes, propostes i consultes dutes a terme pel Parlament…
És per això que la repressió del govern espanyol, de poca (o nul·la) qualitat democràtica ha estat denunciada per parlamentaris anglesos, per 7 partits polítics danesos, per Amnistia Internacional, pel Washington Post, pel Financial Times, per centenars d'alcaldes socialistes i d'Iniciativa, per Ada Colau, per l'alcaldessa de Madrid, per Suso de Toro, pel major dels Mossos, per 5 Premis Nobel de la Pau, per milers de científics, escriptors i filòsofs d'arreu del món, per l'alcalde de Perpinyà, pels periodistes de l'Ara, de Vilaweb, del Directe…
Aquest estat d'excepció és lamentable, alarmant i vergonyós, sobretot tenint en compte que hi ha coses més importants en què haurien de treballar els jutges, els fiscals i els policies (seguretat ciutadana i investigació del terrorisme). Prou repressió, en nom de la democràcia, i que la gent pugui viure en pau.
