Segons les darreres enquestes, Solidaritat podria perdre els ascons, que anirien a parar a Ciudadanos. Mentrestant el cofoisme català convergent continua fent vida normal, perquè tal dia farà un any i qui dia passa any empreny. I aquí no ha passat res. No cal recordar qui s'ha mobilitzat contra els peatges, qui ha proposat mocions al Parlament per la dació en pagament de l'habitatge, per la sobirania fiscal de Catalunya etcètera.
Però voldria centrar-me en la llengua, perquè amb el tema de la independència la llengua queda en un segon terme. No només alguns partits volen aigualir la normalització lingüística per guanyar uns quants vots, sinó que en les últimes setmanes hem patit el canvi del topònim Maó per Mahón, els insults del ministre espanyol Wert (que ens vol espanyolitzar i censura els nostres llibres de text), els insults cap a l'Iniesta perquè se sent català, els intents de genocidi contra el català a les Balears, el País Valencià (amb un secessionisme lingüístic que no combaten els antisecessionistes) i a la Franja, on el català s'ha d'anomenar aragonès oriental.
Mentrestant, els Ciudadanos continuaran, amb igual o més diputats, amb la seva típica política: contraris a la llei del cinema que volia donar un 50 % al català, contraris al bilingüisme a les empreses i al sector privat, contraris a la normaització del català a les universitats, on s'aproven i s'apliquen normes d'ús intern que afavoreixen el català i el seu ús públic…
No voldria ser un país independent com Irlanda, on la llengua d'ús públic és l'anglès.
