El nou eufemisme convergent entra en acció. Ara toca ‘hisenda pròpia’, terme que, com és habitual no trobarem a cap diccionari o manual de ciència política o economia i que, precisament per aquest motiu, es presta a qualsevol interpretació. Signe també del poc compromís o de la poca capacitat d’influència del Govern: surti el que surti, hi cap en aquest mot. Així, qualsevol! (Visca, ‘els millors’!). Hisenda pròpia, diria (o dirà) el PP és la branca i la xarxa de l’Agència Tributària espanyola que està ubicada (que no dirigida) a i per Catalunya. Llegir-ne més

M’és molt dificultós emfrontar-me argumentalment a una de les eminències de l’economia, Sala i Martín. Però no hi coincideixo amb la seva visió. En un article recent —com molts altres autors i intel·lectuals de l’òrbita sociovergent— deia que la campanya del #Novullpagar estava desenfocada, bàsicament, per dues raons: perquè la responsabilitat era del Govern i no de l’empresa, i perquè el principal retret que es feia a l’empresa eren els beneficis que n’havia obtingut, i, sense previsió beneficis, cap empresa no hi invertiria. Llegir-ne més

No estic en contra de la vaga. De fet, jo hi vaig ser-hi el 29M a primera línia. Però endego una reflexió: ¿ens serveix la vaga com a eina de protesta legítima a aquestes alçades? Bé, no únicament si ens serveix, sinó si és realment eficient. Pensem que, com em recordaven fa poc, “la vaga és una eina del segle XIX per a problemes de segle XIX i que encara fem servir al segle XXI”.  La vaga pretén ser un greuge per a la part capitalista a fi que reconsideri posicions. Però, realment ho és? Hi ha varis factors a considerar, entre els més destacats penso que hi trobem el compromís ciutadà i, a l’altra banda, la natura del poder a començaments d’aquest nou mil·lenni. Llegir-ne més

Per la festa major del meu poble, Premià de Mar, ja fa unes edicions que es celebra una subasta de peix, com una cosa tradicional, romàntica i mística ja quasi desapareguda. No és així en la política catalana quan el principal partit de l'oposició, tot i les tempestes de la flota espanyola, encara aposta pel peix al cove. Sí, pel peix al cove. El que passa és que com a bons gestors i empresaris, CiU sap etiquetar el seu plantejament tàctic com més li convigui per obtenir el màxim benefici electoral. Llegir-ne més