L’hora de la comunicació

Per una banda a partir d’avui, 28 de setembre, serà l’hora de la Política, com sempre es diu, amb majúscules. Però un factor clau serà transmetre la il·lusió de la victòria a tot el poble, sobretot als partidaris, per mantenir-los actius i defensors dels resultats, i als no partidaris, per generar-los dubtes i emplaçar-los a acceptar el resultat.
El bloc del NO, tot i no assolir tants vots (comptem Unió, CSQEP i PACMA com a blancs o SÍ/No, demanat explícitament pels mateixos partits), ja ha començat el joc discursiu de vendre que s’ha perdut en vots i que no s’arriba al 50% dels vots. La primera part és mentida i la segona innecessària. Però com sempre, el populisme juga amb arguments fàcils, lineals, que traspassen ràpidament i que no requereixen explicacions profundes: malauradament el que vol la majoria dels ciutadans.
Els del Sí han de trobar ràpidament la via, el to i el missatge que comuniqui el fet que ha guanyat en escons (de fet amb això ja basta, segons la norma de les eleccions), i també té molts més vots que el NO i per tant està plenament legitimat. També és discutible que es comptin els vots dels partits que no han obtingut representació. El pitjor que podria passar és que els mateixos partidaris del Sí no es veiessin autoritzats o es veiessin amb dubtes per avançar.
La comunicació doncs és clau ara, en paral·lel a la Política. Hi per això hi cal: el canal adequat (fins ara molt per xarxes socials, però: és suficient?); el contingut precís, clar i encoratjador (és a dir, el missatge perfecte); un emissor atractiu, que ja enganxi per ell mateix, estimulador, amb credibilitat; i, sobretot, molta celeritat abans el missatge contrari no faci forat. Som-hi, doncs! Esmolem el discurs!