Per la festa major del meu poble, Premià de Mar, ja fa unes edicions que es celebra una subasta de peix, com una cosa tradicional, romàntica i mística ja quasi desapareguda. No és així en la política catalana quan el principal partit de l'oposició, tot i les tempestes de la flota espanyola, encara aposta pel peix al cove.

Sí, pel peix al cove. El que passa és que com a bons gestors i empresaris, CiU sap etiquetar el seu plantejament tàctic com més li convigui per obtenir el màxim benefici electoral. Ara toca el dret de decidir, doncs, parlem de dret de decidir. No és un argument o un principi bàsic que es cregui i defensi el partit sinó que és l'estètica i el to que ara s'imposa comercialment. La prova: la votació en contra del referèndum al Parlament.

Però el plantejament de Mas és simplement un peix al cove que enlloc de capturar sardines o peixet ara vol una mica més de categoria i aposta pel rap. El rap, ja ho podeu suposar, és el concert econòmic. Tanmateix, malgrat la magnitut del peix a encovar, el que importa és el mecanisme d'aconseguir-ho: negocia que negociaràs, estira i arronsa, gemega i demana, amb el govern espanyol, encara que hi hagi una consulta pel mig. I fins i tot amb l'agreujant que el mateix Mas ha dit que potser la pesca no tindrà èxit i Espanya dirà que no i caldrà passar de rap a orada.

I tant que dira que no. Aquí està la qüestió. CiU encara  valora, fins i tot amb les proves de rebuig i indiferència del TC i del govern espanyol, que la negociació amb Espanya és possible. Dit d'una altra manera, CiU encara veu factible ser una regió d'Espanya. Deuen tenir memòria de peix.
I de tenir la pròpia flota pesquera catalana i pescar dia a dia el que nosaltres vulguem, ni parlar-ne. Excuses mil.

Les pancartes de la manifestació del 10J, ràpidament oblidada per CiU votant en contra de la IP per a un referèndum a la mesa del Parlament, acusaven la manca de valentia dels polítics catalans. 'Vull honorable que no s'arrugui', deia una pancarta molt creativa. Però és que Mas, abans de ser honorable ja arriba arrugat i submís a la centralitat espanyola. Se'ns queda cara de lluç.

Sigui un traspàs poc mediàtic o sigui el concert econòmic, el peix al cove és el peix al cove. El dret de decidir no és triar i que ens neguin la tria, és establir un marc on la nostra elecció sigui permanent. El veritable canvi que haurem de decidir els ciutadans és si volem el cove o si volem la flota. Volem estatut o volem constitució catalana?