Campanya ben enfocada, i tant!

M’és molt dificultós emfrontar-me argumentalment a una de les eminències de l’economia, Sala i Martín. Però no hi coincideixo amb la seva visió. En un article recent —com molts altres autors i intel·lectuals de l’òrbita sociovergent— deia que la campanya del #Novullpagar estava desenfocada, bàsicament, per dues raons: perquè la responsabilitat era del Govern i no de l’empresa, i perquè el principal retret que es feia a l’empresa eren els beneficis que n’havia obtingut, i, sense previsió beneficis, cap empresa no hi invertiria.
Coincideixo en què la campanya està desenfocada. Ja ho havia dit en algun article anterior. Però per altres motius: el lema #Novullpagar no reflecteix que, de fet, ja ho hem pagat i amb escreix, i que, més acuradament, no és que vulguem ser morosos, sinó que volem que tothom pagui o tothom ho tingui de franc: no volem ser ‘cornuts’ i paga el beure, cosa que em sembla prou legitima.
Els motius de Sala i Martín, doncs, responen a un model de privatització. Només cal considerar que Abertis ha repartit dividends suficients com per saldar el seu deute. És a dir, que ara paguem l’autopista per enriquir a uns quants directius i no una mica, sinó amb xifres escandalosament milionàries en els temps que corren. El manteniment que diu Sala i Martín és molt menys del que paguem i, en tot cas, de la recuperació de la inversió al benefici astronòmic que ara té la companya hi ha un gran salt: s’ha de limitar, simplement perquè és un servei i no un luxe o un capritx; és una necessitat per a la població. Per tant, potser falla el model. Si l’empresa que gestiona les autopistes fos pública i no privada tot aquest benefici revertiria directament en el país i no els les butxaques d’uns pocs privilegiats.
Per altra banda, sí que hem d’atacar l’empresa. La prova és que amb aquesta acció el Govern ja ha convocat una comissió —acte purament simbòlic i inútil—, el Parlament una moció, els directius d’Abertis han parlat, el govern espanyol s’ha assabentat  i la premsa en va plena. Malauradament, aquests empresaris de les autopistes estan plenament infiltrats i identificats amb les estructures de poder de l’actual govern. Només cal comparar noms de l’staff directiu d’Abertis i dels càrrecs assessors i de confiança o de l’entorn de CiU (o del seu soci tàcit, el PP). La pela és la pela i és el que fa mal. Els arguments i les ‘manis’ no alteren el govern, els beneficis dels seus simpatitzants poderosos, sí. Per tant, la millor pressió que es pot fer al govern és des de dins, des dels seus ‘amiguets’ i lobbies que cohabiten en el seu entorn. En aquest sentit, la campanya està perfectament enfocada!