Mediàtics – No mediàtics

El Gremi de Llibreters es va veure forçat a rectificar, al voltant de Sant Jordi, i a emetre una nova llista dels llibres més venuts que no inclogués la distinció entre autors mediàtics o no. Aquesta és una línia fina i no sé si molt clara. Avui en dia, quasi tot es gesta als mitjans. Els autors literaris, també.
Si bé relacionem aquest adjectiu amb una pobre qualitat literària, recordant l’oposició entre TV i literatura de Postman,  no té perquè ser així, forçosament, i podríem plantejar la disjuntiva en base a les intencions i l’ofici de l’autor: aquells que escriuen com a ofici principal i aquells que, sent habituals dels mitjans de comunicació, a més a més, escriuen. Però com dèiem al principi, què no trobem ja als mitjans? Per tant, la distinció seria entre professional/no professionals, escriptor / pseudo-escriptor, o similars, categories que segurament tampoc complaurien a tothom.
Una altra classificació seria entre els autors que venen per la seva qualitat i estil i aquells que venen, simplement i clara, perquè tenen un perfil públic i popular creat en els mitjans. El consumidor compra el personatge, no la novel·la. Certament, també es difícil de dilucidar si un ven més perquè és tertulià habitual de tot debat que es pugui retransmetre o perquè, realment, té alguna cosa a dir i sap veritablement com fer-ho. Però, el perfil que es ven per popular, per la seva reiterada  aparició en els mitjans,  sense entrar en barems de qualitat, crec que respon a l’adjectiu mediàtic. Que l’autor ho sigui, no té perquè implicar que l’obra també.
Està clar que qui ha fet rectificar als llibreters són els autors que no es sentien còmodes en la categoria on estaven ubicats –però potser els seus lectors, sí!. Ara bé, per forçar un canvi públic de criteris com aquest cal tenir molta influència als mitjans! Pressió mediàtica…