David de Montserrat


Dilluns, 16.9.2013. 17:14 h

Col·lecció estiu 2014


Comparteix







Etiquetes
Els dissenyadors de moda aquest estiu 2013 ja saben com serà la seva col·lecció primavera-estiu 2014, com d'aquí a no res ja sabran quina serà la col·lecció tardor-hivern 2014-2015. No sé com serà Catalunya d'aquí a un any ni què hi haurà passat. I no pretenc fer de vident. Però en qualsevol cas és crucial fer l'exercici de plantar-se i observar el procés avui i, emulant els salts en el temps dels dissenyadors de moda, retrocedir un any enrere i projectar els esdeveniments a un any vista.

 

En el cas que ens ocupa és edificant, constructiu i motivador. Per exemple, entre el 10 de setembre de 2012 i el 12 de setembre de 2013 s'ha passat de defensar el pacte fiscal com a fórmula de gran consens polític per resoldre la situació de Catalunya, a escoltar com estats independents de la Unió Europea com Letònia i Lituània, al marge de posteriors pressions espanyoles per desmuntar el missatge, o tot un ambaixador dels EUA a Londres, coincideixen a dir que el dret a l'autodeterminació dels catalans s'ha de respectar. Parlem doncs de 367 dies i avui som a 363 d'una possible consulta.

 

És cert que la Unió Europea se sent incòmode amb el debat sobiranista català i escocès i no vol enfadar-se amb cap dels seus estats membres de ple dret, malgrat oblidar que els catalans ja som ciutadans adscrits a Brussel·les i que una part descomunal volem decidir. Els subterfugis i la tàctica diplomàtica - comprensible d'altra banda - dels estats en general i de la UE en particular, tenen caducitat. Perquè quan posem data a la consulta, hauran de respondre explícitament a la pregunta de com és que reconeixen Kosovo quan Espanya no ho fa i, en canvi, es posen a favor d'Espanya que nega un pilar bàsic i fonamental de la construcció europea com és la màxima expressió de la democràcia i, si es vol, el dret a decidir com a màxima expressió. La UE no és conscient que avui el cas dels catalans ja ha deixat de ser un afer (conflicte?) intern espanyol, per passar a ser un afer intern europeu. I si no ho és encara, ho serà abans d'acabar l'any quan es fixi el dia i l'hora de la consulta.

 

Els líders polítics, com ja està fent una majoria de la societat civil (Ex: Cercle Català de Negocis), s'ha d'amarar d'una actitud estatal encara que no siguem un estat. Catalunya ha d'actuar com si ja tingués clar que serà independent. No parlo de prepotència, ni d'anar amb el lliri a la mà. Parlo de seguretat i fermesa en allò que volem ser i demostrar-ho a qui ho hagi de saber. I ara, Estat espanyol al marge, el president Mas faria bé ja de dirigir-se permanentment a la UE com a part implicada.

 

Els canvis mentals col·lectius, com els produïts per les mobilitzacions de les Diades de 2012 i 2013, generen un escenari mental possibilista d'una força imparable, de no retorn. I si fins ara hem cregut que no és imaginable un futur proper sense decidir lliurement, ara cal imaginar la vida en un estat independent. Actuar des de l'estatalitat vol dir, per exemple, deixar d'entomar riscos i amenaces que ens venen d'Espanya i de la UE com si fóssim un mono de goma, per girar el discurs i ser Catalunya qui faci veure que els riscos i amenaces qui els patirà seran també Espanya i la UE si no decidim lliurement i no se'ns reconeix com a nou estat independent amb cadira a Brussel·les. Potser ara toca, des del respecte però també de la contundència política, aplicar el tòpic que diu que “la millor defensa és un bon atac”.

 

Si, com es preveu, la consulta es fixa per al 14.11.14, arribat el dia caldrà recordar on érem avui, amb cartes amunt i avall, i on serem aleshores sabent allò que ha passat entre el 10 de setembre de 2012 i el 12 de setembre de 2013. Insisteixo, hem passat de discutir un pacte fiscal autonòmic intern espanyol a veure com el ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Espanya corre cames ajudeu-me per fer callar els estats que ja han reconegut el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

 

Repeteixo que no es tracta de fer de vident, però abans d'un any no m'estranyaria que la UE estigui fent de mediador entre Catalunya i Espanya per resoldre la celebració de la consulta o d'un referèndum. I si m'equivoco, ves que l'ANC no estigui preparant una manifestació de més d'un milió i mig de catalans encerclant la seu de la UE a Brussel·les. La col·lecció estiu 2014 aposta per peces atrevides amb predomini de vermell, groc, blau i blanc. Estarem guapíssims.

 

 


lectures 3926 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

David de Montserrat logo rss

Periodista (Twitter: @dmontserratnono)

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.