Any 4 a.i.

Política doble fletxa Divendres, 3.12.2010. 05:00 h

Any 4 a.i.

autodeterminació, ciu, estat catalàautodeterminació, independència 2014, mas

( 14 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

autodeterminació, ciu, estat catalàautodeterminació, independència 2014, mas

Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya venen a confirmar una teoria que fa temps que em balla pel cap. Els catalans donen suport majoritari a la independència però volen que la declari CiU. Molts centenars de milers de ciutadans s’estan amb l’abric posat al rebedor de casa però fins que CiU no obri la porta i digui “som-hi”, res de res. Almenys aquesta legislatura. Això ja sé que no agrada als independentistes de pedra picada. De fet, segur que els sap greu i ho troben injust, mentre que a CiU la responsabilitat els fa respecte per no dir por.

Cal felicitar el nou president in pectore, Artur Mas. Segur que va sobrat de preparació i dedicació però de president a president ara toca recordar-li les paraules del dels EUA, Franklin Delano Roosevelt, que deia que “de l’única cosa que hem de tenir por és de la por en si mateixa”. I ho va dir després de la Gran Depressió derivada del crack de 1929.

No cal confondre la inconsciència amb la por. Proclamar alt i fort que la independència és l’única via per a fer una Catalunya rica i plena no és ser un inconscient, no és estar mancat de sentit comú, ans al contrari. Por, és el que ras i curt, hi continua havent. I la por, bloqueja.

Contràriament al que deia Joan Laporta, durant la campanya electoral de Solidaritat Catalana, apostar per un Estat propi no és la rauxa intel·ligent sinó que justament és el seny amb majúscules. La rauxa ja només és a la banda dels unionistes i de tots els qui encara creuen en operacions temeràries d’encaix amb Espanya. Defensar la presumpte convivència amb Espanya és hooliganisme. I ja se sap que entre el nostre poble cotitza més el seny que la rauxa, per molt que també ens l’estimem. Estaria molt bé que el president Mas també ho tingui ben present al magí si és que no li té ja.

Malauradament, ara ja sabem que no hi haurà cap declaració unilateral d’independència en els propers quatre anys ni convocatòria de referèndum. Solidaritat Catalana segur que n’és conscient però la tasca pedagògica que farà al Parlament segueix essent més necessària que mai.

El primer mandat d’Artur Mas com a president de Catalunya serà molt complicat d’administrar. Catalunya no té competències efectives en política fiscal i laboral per aixecar el país com caldria. La Generalitat està literalment arruïnada. Pensin que hi han ordres internes que insten a fer enviaments per correu postal a partir del gener perquè no hi ha pistrincs ni per comprar segells. I a sobre CiU s'entesta a provar pactes fiscals amb l’Estat espanyol que no fructificaran perquè justament en suposen la desfeta.

Artur Mas pot fer dues coses. Sortir cada dia al balcó del Palau de la Generalitat a fer adéu amb la maneta als 60 milions d’euros que volen cada dia cap a Espanya i desapareixen com en Cobi a la cerimònia de cloenda dels JJOO’92 de Barcelona. O pot, amb discreció i mà esquerra, ser el president de la Transició catalana cap a l’autodeterminació i el possible establiment d’un nou estat català. Quan dic discreció em refereixo a tenir llest el 2014 el dossier del nou estat per a tots els àmbits: seguretat, energia, relacions internacionals, economia etc. I sobretot treballar finet perquè no arribi a mans del CNI.

El 2014 quan CiU, una ERC amb cares noves i gent més ben preparada i SC, segurament hauran de coincidir en el punt de trobada que serà presentar-se a les eleccions amb la voluntat de convocar el poble de Catalunya a dir què vol ser de gran. ICV, per la seva banda, ja ha expressat en més d’una ocasió - encara que no digui què votaria - que és partidària del dret a l’autodeterminació. Estem parlant de 86 diputats, gairebé dos de cada tres diputats de l’actual Parlament.

Artur Mas diu que els referèndums s’han de convocar per a guanyar-los. Té raó. Però per a guanyar-los cal voluntat i no deixar passar el temps perquè siguin els fets els que la substitueixin. És a dir, el dia que CiU comenci a dir desacomplexadament que defensarà el “Sí” en un referèndum sobre la independència, ja està.

Ara, Artur Mas té poc més de 1.400 dies per endavant per començar-lo a guanyar. En definitiva es tracta d’administrar el temps amb la precisió de la indústria rellotgera de Suïssa, un país molt ric tot i no tenir grans recursos naturals, no disposar de sortida al mar i una població gairebé clavada a la nostra. Quedi dit per si algú va captant la idea.

President Mas, m’agradaria que cada dia del vostre mandat tingueu present que la humilitat i el sentit comú poden viure harmònicament amb l’ambició i l’atreviment. Molta sort, ara que comença l’any 4 a.i.

@dmontserratnono

2090 lectures

4 comentaris

Imprimir

Enviar article

	Xavier Guarque Sentit comú i més valentia
	Jordi Cirach Xavier Trias, els elefants i el Zoo de Barcelona
	Jaume Cusó El Patrimoni cultural i històric del país
	Carles Ibáñez SIS ANYS DESPRÉS...

David de Montserrat

Any 4 a.i.

Comparteix

Etiquetes

COMENTARIS

COMENTA

David de Montserrat

CATEGORIES

ELS MÉS

DARRERS ARTICLES

ARXIU

ELS BLOGS D'INDIRECTE!CAT

LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT