Aquests pares que volen escolaritzar els seus fills en llengua castellana segur que estaran d’acord amb mi, segur, que si mai es troben que els seus vailets tenen problemes greus de salut dedicaran tots els esforços haguts i per haver per guarir-los. No dubto que, si cal, s’hipotecaran fins a l’últim ral per anar al millor hospital del món. Doncs si realment és tan definitiu, tan transcendental per la vida del seu fill, escolaritzar-lo en castellà jo els puc fer una recomanació ben sincera. Es veu que els millors especialistes en immersió lingüística en castellà es troben a Espanya i tenen la sort que és a prop. Aquí al costat, ben mirat. Estic convençut que ara que ja ho saben agafaran els trastets i marxaran de Catalunya a la recerca d’un futur millor per als seus descendents.
En aquesta cosa que sembla més una secta destructiva que es diu Convivencia Cívica Catalana – que per cert només té la web en castellà – només hi pot haver ments malaltisses. No m’estranyaria que en els seus somnis humits juguessin a fer de doctor Mengele per aconseguir nens incapaços d’aprendre el català i ja tindrien la feina feta. Són aquell tipus de gent que si veuen un anxaneta negre ho veuen una aberració quan jo hi veig una esperança de futur.
La premsa argentina va publicar temps enrere unes declaracions, presumptament de Leo Messi, en els quals deia: “Mi hermanita volvió a Argentina porque no entendía el catalán y lloraba”. Per uns moments m’ha semblat un titular més propi d’El Mundo Today i més que tornar a Argentina potser era millor consultar un al•lergòleg. Seria portada del “Science” descobrir que el català provoca al•lèrgia i fa venir plorera. I els de Convivencia Cívica Catalana, el PP i Ciudadanos haurien trobat la seva particular prova del 9.
Allò que aquests pares no farien a altres països no hem de permetre que ho facin a casa nostra. Ja no parlo d’autoestima sinó d’autorespecte nacional. La desobediència sistemàtica envers la legalitat espanyola hauria de començar a ser habitual per part del nou Govern de la Generalitat. I ara més que mai. Senzillament perquè si al Govern espanyol li passés pel cap fer ús de la potestat constitucional, que li reserva l’article 155. 1 per suspendre l’autonomia catalana, sap perfectament que a continuació Catalunya es declararà independent. I això no cal que els digui que no els interessa.
Prou de discursos conciliadors. Prou de discursos políticament correctes. Que fotin el camp. Efectivament, que marxin de Catalunya aquells qui es neguin en ser escolaritzats en la llengua oficial i pròpia del país que no és altra que la nostra, és a dir, la catalana. Quan surto a córrer sempre veig una pintada que diu “Acollim l’immigrant, foragitem l’ocupant”. Com dirien ells “me va que ni pintado!”.
PD: Jordi Pujol deia ahir a la ràdio que el tema de la llengua és un casus belli. Parlant d’ell, en l’avantpenúltim article titulat “Últim avís al passatger Jordi Pujol” li demanava humilment un pronunciament favorable a la independència. Segur que no ve d’aquest escrit però celebro que finalment s’hagi decidit. Benvingut al club, president. Ara estaria bé que feu ni que sigui una dècima part de la pedagogia que vàreu fer a Espanya, a fer-la a favor de la independència. Tireu d’agenda internacional i poseu-vos-hi ja. Gràcies per endavant.
