Sóc fill de la Catalunya Vella i quan era petit els calçots i els castellers eren, a les terres del nord, una cosa exòtica. Sí, exòtica. Entre que els catalans tenim una certa tendència a anar abans al Vietnam que no pas a repassar-nos el país i que aleshores la televisió no ajudava gaire a transmetre aquestes tradicions, les calçotades i les torres humanes restaven molt llunyanes. Però sortosament aquests dos tresors s’han estès arreu de la nació per gaudi, també, de la Catalunya Vella.
El món casteller s’ha sabut modernitzar i per a mi, vist des de la Catalunya Vella, veig en aquest procés la nostra voluntat col·lectiva de futur, de transformació i de conversió cap a una nació lliure, integradora i que trasllada a la modernitat els referents històrics fins aconseguir que allò més nostrat acabi essent, si se’m permeten els anglicismes, d’allò més cool o trendy.
Mirem què passa amb la Tarraco Arena. Agafem una plaça de braus que en els seus temps era un temple de tortura animal. Tunegem la plaça. La fem moderna, amb un sostre retràctil espectacular, i hi fem manifestacions culturals cíviques i pacífiques. Civilització contra barbàrie. El que volem ser contra el que no volem que ens facin ser.
Si la Tarraco Arena ha passat a formar part de l’imaginari col·lectiu d’aquest país ha estat justament gràcies als castellers, que l’han convertit en una meca dels quatre valors: força, equilibri, valor i seny. Tot servit amb una realització televisiva de TVC de primer nivell, començant per l’ús de l’spyder cam amb uns plans zenitals espectaculars i acabant amb les imatges en 3D. Tot plegat d’una bellesa cromàtica i estètica que no et pots cansar de mirar.
Òbviament, com a català, m’és impossible ser neutral però no sé si em cremaria massa els dits si provés d’assegurar que segurament estem davant d’una de les manifestacions humanes més emocionants que hi ha al planeta. El nivell d’emoció i explosió d’alegria és absolutament descomunal. No és gens estrany, doncs, que avui ja siguin Patrimoni de la Humanitat. Una Humanitat que la cultura castellera ajuda a integrar al país. Torno a dir el que ja vaig escriure fa unes setmanes. Quan fa uns anys em va quedar gravada al cervell la imatge d’un anxaneta negre, dels Bordegassos de Vilanova si no recordo malament, hi vaig veure un èxit, un triomf, una oportunitat, mentre que molta gent d’aquest país, que va de ciutadana del món i que diuen que el nacionalisme es cura viatjant, hi veu una aberració i una amenaça. A tots aquells ciutadans del món que només pixen colònia amb el mestissatge i que se’n foten de la catalanitat per sota el nas, només recordar-los què no estarien fent avui si els castellers haguessin nascut a Califòrnia. Quantes pel·lícules no se n’haurien fet? Quants d’ells no tindrien el pòster de James Dean amb faixa clavat a la paret?
@dmontserratnono
PD: Aquest cap de setmana veig que moltes colles castelleres fan actuacions d’inici de temporada i amb certa polèmica sobre si han de portar o no publicitat a les samarretes. No sóc cap veu autoritzada per parlar del món casteller, però modernitzar-se no està renyit amb la conservació de la tradició. I sempre que veig aquestes coses penso què haurien fet els creadors dels castellers si algú els hagués finançat els costos de tot plegat. Segurament amb tota la normalitat del món ho haurien acceptat i avui els que no ho veuen clar dirien que no s’entendria, per tradició, una camisa sense publicitat. En qualsevol cas, sort i bona temporada.
