No m’estranya que al Polònia de TV3 de tant en tant surtin aquells marcians a comentar la jugada de com està Catalunya. El problema és que els marcians els tenim a la dolça Catalunya, pàtria del meu cor.
Vostès s’imaginen anar a Venècia i que en comptes de vendre’t una góndola en miniatura et venen una canoa d’indis o cangurs a Lapònia en comptes de rens? Han vist mai que a Sevilla es venguin barrets de tirolès? Calla, que potser aquí venem barrets mexicans perquè el compositor de l’himne de Mèxic era Jaume Nunó, fill de Sant Joan de les Abadesses. Tot i que no em consta que, per contra, a Mèxic DF venguin barretines, precisament.
Llegeixo a la Viquipèdia que “la publicitat enganyosa és aquella que, de qualsevol forma -inclosa la seva presentació-, indueix o pot induir a error els seus destinataris, pot afectar al seu comportament econòmic o perjudicar o ser capaç de perjudicar un competidor. La llei també entén per enganyosa la publicitat que silencia dades fonamentals dels béns, activitats o serveis, sempre que l’esmentada omissió indueixi a l’error als destinataris.” Ja és això. Perquè quan tu vens una sevillana, un barret mexicà o un toro és evident que amb dolo o sense indueixes a error els seus destinataris i silencies dades fonamentals. Perquè sí, el que cal aplicar és el Codi Penal i llestos.
Em consta que l’exconseller Huguet va procurar posar fil a l’agulla en la qüestió dels records turístics amb la col·lecció “Empremptes de Catalunya” però en el tarannà hi ha l’error. Potser que primer fem net i després promocionem. Una de les coses més feridores pel que fa a la nostra identitat col·lectiva és la incapacitat de fotre un gran cop de puny a la taula en forma de decret de tolerància zero i sancions fulminants per a tot aquell enze que, amb mala fe o no, es dediqui a vendre barrets mexicans, sevillanes, toros i la marca Espanya associada a indrets catalans. Hem estat capaços de prohibir les curses de braus i no acabarem en un tres i no res amb tota aquesta propaganda gens subtil i enganyosa que no fa més que insultar la nostra dignitat i desinformar la resta del món? De la mateixa manera que la democràcia es dota de l’ús de la força en determinades situacions com ara quan enviem els Mossos a desallotjar els indignants, ei dic indignants i no indignats, no ens dotarem de les eines legals per posar fi a l’ofensiva de falsedats que dia rere dia minen la nostra identitat en els punts més calents de la nostra geografia turística? De debò que tot allò que aconseguim a Internet amb l’èxit mundial del domini .cat, primer i únic al món que identifica una llengua i una cultura, ho perdrem com uns trossos de quòniam amb els milions de turistes que ens visiten?
L’aculturació turística és un dels processos més maliciosos que hi ha. El franquisme va imposar els faralaes i els toros com a souvenir, un instrument que serveix per transmetre un valor i una cultura del tot aliena. A la cadena s’hi van afegir els que varen pensar que omplir el litoral de pizzeries, gelateries italianes i pubs irlandesos era la manera de tenir turisme etern i gastador. De la mateixa que quan jo viatjo a Escandinàvia només vull sentir parlar de salmó i bacallà i no vull saber res del pa amb tomàquet, exigeixo al meu Govern la inversa. Mentre no es demostri al contrari vivim a la Catalunya chingona, uei!
