Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Missatge especial del president de la Generalitat

|

- Publicitat -

No vull perdre el respecte per ningú pel que diré, però crec que l’ensarronada crònica de l’Estat espanyol contra els catalans posa en evidència que tenim uns successius governs que farien bé d’anar a classe de P-3 o repassar els moments més antològics de Barri Sèsam. Ja ho saben, tot allò de la diferència entre “lluny i a prop”, “més i menys”, “gran i petit”, “curt i llarg” i tantes altres qüestions tan útils per anar per la vida, moure’s pels despatxos i governar països.

En aquests casos, si després de veure Barri Sèsam, la cosa encara no s’acaba de veure clara s’agafa el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i anar buscant significats que facin pensar.

Publicitat

Pacte. Què diu el DIEC sobre el mot “pacte”? “Convenció solemne entre dues o més persones”. Bé, ara busquem “convenir” i ho diu ras i curt “acordar”. Però, i què diu d’”acordar”? Doncs diu “prendre l’acord de, decidir o determinar de comú acord, per majoria de vots, premeditadament”.

Tinc el ple convenciment que Artur Mas és un home íntegre, sobradament preparat i competent. De fet, fins i tot penso que Artur Mas – a diferència de l’opinió que em mereixen altres polítics – hauria fet o pot fer una carrera exitosa en el sector privat. No crec que  l’actual president del país estigui a primera línia de la política ni per fer-se ric, ni per viure una vida basada en el plaer precisament. Però la millor manera de demostrar-ho és evidenciar que un dels principals valors de la política és el coratge i el fet d’estar disposat a perdre tot el plaer a canvi del bé del país.

L’Estatut de Catalunya que inclou la Disposició Addicional Tercera – jo crec que ara ja en podem dir Indisposició –  i que el Govern espanyol incompleix flagrantment enfotent-se’n als nostres morros que no pensa pagar els 759 milions d’euros que ens deu, és un pacte o no és un pacte? Si una part trenca l’acord subscrit, l’altra tampoc té perquè complir-ne d’altres d’establerts. Si vols un pacte fiscal i el primer que obtens és un crochet de dretes què vols pactar? No pactis, respon amb un uppercut i deixa l’altra part sense possibilitat de dir ase ni bèstia amb prou feines per escoltar el compte enrere.

President, han de ser els dos ciutadans Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, de Siurana, els qui tinguin el coratge que manca al Govern de Catalunya? Ha de ser l’economista Xavier Sala Martín qui tiri pel dret com ha anunciat públicament a la ràdio?  El Govern estarà al seu costat i liderarà el procés o se’n rentarà les mans?

És per tot això que he tingut un somni i he vist el president del meu país assegut solemnament al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat – amb una senyera i una bandera d’Europa per aclarir qui som i on volem anar – i que a través de Televisió de Catalunya s’adreça als catalans per comunicar que ha arribat l’hora de la insubmissió fiscal. Que ha arribat l’hora que el Govern faci una crida als ciutadans a deixar de fer la Declaració de la Renda 2011 a l’Agència Tributària espanyola i que per això ho tramitarà directament la conselleria d’Economia del meu país. I que per tot això és vostè qui serà el primer de fer-ho. I si cal que els Mossos d’Esquadra confisquin les instal·lacions de l’Agència Tributària es fa, perquè quedi clar en qui resideix el poder legítim en aquesta nació. Encara m’atreveixo a dir-ne nació tot i que vist el panorama seria molt més ajustat dir-ne simplement comunitat, perquè d’autònoma ja en té ben poca cosa.

Quan l’acord no és possible per incompliment de les parts es passa a la fase del conflicte. I el conflicte, polític i judicial en aquest cas però mai violent, passa per prendre mesures unilaterals. Què pot passar? Que surti emmanillat de Palau? Això no passarà, i si passa milers i milers de ciutadans sortirem al carrer per reblar la crisi política i evitar-li cap mal. De fet, seria la darrera cosa que faria Espanya en territori català. I em temo que, irònicament, això li atorgaria moltes més legislatures de poder de les que ara mateix pugui imaginar amb el desgast de la crisi.

He dit que vaig tenir un somni però em temo que devia ser una al·lucinació. President, desmenteixi’m si us plau.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut