David de Montserrat


Política doble fletxa Divendres, 25.1.2013. 00:00 h

Totalitarisme lexicogràfic


Comparteix







Etiquetes
Quan feia EGB, és a dir, Educación General Básica, a classes de castellà –sí, senyor Wert, classes de castellà a dojo– ens explicaven que la Real Academia Española de la lengua tenia per lema “Limpia, fija y da esplendor”. Però quan observo el que està fent ara mateix la RAE discretament, a mode de formiga, quan va revisant i proposant corregir definicions de tots aquells termes implicats en processos de sobirania per a la nova versió del diccionari  - que es preveu publicar el 2014 per a commemorar els 300 anys de la RAE - hom conclou “limpia, fija y da resplandor”. Perquè encega. Ho fa, o més ben dit o feia perquè des de fa set anys és “unifica, limpia y fija”. Capitán, mande firmes! I és que la creació efectiva de la RAE es va aprovar el 3 d'octubre de 1714, és a dir tres setmanes després de sotmetre el poble català. D'això se'n diu anar per feina. Gairebé tres-cents anys després, doncs, aquest neologisme que tanta fortuna fa a Twitter com és el “facherío” espanyol, lingüístic en aquest cas, està en plena forma. Cap novetat, d'altra banda.

Les filòlogues Silvia Senz i Montse Alberte, editores i co-autores del llibre col·lectiu El dardo en la Academia. Esencia y vigencia de las academias de la lengua española (2011, Editorial Melusina) em fan arribar el llistat de paraules que han anat detectant que s'estan modificant i que ja tenen caràcter oficiós per a la 23a. edició del DRAE que, com deia, es publicarà el 2014.

A dia d'avui els mots detectats amb esmenes (modificacions, addiccions i supressions) de caire polític són: autodeterminación, autogobierno, consulta popular, Estado, Estado de derecho, estado federal, estado de alerta, estado de excepción, estado de guerra, estado de sitio, intervencionismo, parlamento, plebiscito, referéndum, soberanía i soberanía nacional.

La cosa semblaria pròpia d'una rebequeria si no fos perquè el DRAE és la referència principal en la interpretació jurídica en cas de controvèrsia sobre el significat de les paraules en les lleis i en les causes judicials, i que fins i tot s'ha fet servir per dirimir significats en les causes la sentència de les quals està en català. “Si es fa una denúncia en castellà o la causa s'instrueix en castellà encara que sigui respecte d'una llei catalana sovint és el DRAE o fins i tot el Diccionario panhispánico de dudas de la RAE el que s'agafa com a referència d'autoritat, encara que no sigui obligatòria, però la jurisprudència així ho ha anat establint”, m'explica Sílvia Senz.


Davant l'aprovació de la llei de consultes populars per via refrendària del Parlament de Catalunya l'any 2010, el Consejo de Estado –del qual n'és membre nat el president de la RAE – ja va emetre el dictamen 1618/2010 fonamentat en una anàlisi terminològica de la interpretació jurídica del mot referèndum en la llei de consultes catalana, que determinava que hi havia base per recórrer el text català a fi i efecte d'obtenir del Tribunal Constitucional un veredicte que invalidés la capacitat de la Generalitat de Catalunya de convocar consultes refrendàries en tot l'àmbit territorial català, i, en conseqüència, la capacitat decisòria del resultat d'aquestes consultes. Per això ara s'està preparant una llei de consultes NO refrendàries, que podrien no ser vinculants. I d'aquí les preses per canviar la definició de referèndum, entre altres mots. “Com que no poden intervenir militarment utilitzen totes les armes obstaculitzants al seu abast per entorpir el procés”, reflexiona Senz.

Arribats a aquest punt és lògic preguntar-se: i què passa amb el Diccionari de l'Institut Estudis Catalans? Silvia Senz explica que en l'àmbit del dret català no hi ha aquest costum i la jurisprudència indica que es fan servir moltes fonts: el DIEC, el gran diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, el Termcat o fins i tot el propi DRAE i el Diccionario panhispánico de dudas de la RAE! Un nou tret al peu?

L'objectiu, doncs, és crear les condicions semàntiques per, mitjançant la interpretació literal del dret, dificultar encara més el procés de sobirania català i convertir el diccionari de la RAE en una mena de Sagrades Escriptures. Des de Madrid deuen pensar que des de la legalitat jurídica internacional el primer que es farà, quan es plantegi el reconeixement del futur Estat català, és anar a consultar el “Diccionario”. L'eurodiputat Ramon Tremosa deia un dia que Europa tolera moltes coses però el que no accepta és la supèrbia. Amén.

Montse Alberte adverteix que   el  cas d'iniciativa popular fa evidentíssim que estan duent a terme una política lexicogràfica d'Estat. Aquest terme apareix als corpus acadèmics des de fa molts anys; és més, consta a la Constitució espanyola, de 1978. Però fins ara no l'han inclòs en el DRAE. No hi era!”.

 
Alberte apunta el cas “estado de sitio” i “estado de guerra”, convertits en sinònims i amb una definició marcada per la potencialitat: “cuando se pueda producir un atentado contra la soberanía o independencia del Estado o contra su integridad”. “Tot queda obert a la interpretació; per tant, el DRAE està donant el vist-i-plau semàntic a una declaració d’estat de guerra o de setge per part del Parlament espanyol si aquest considera que, ara per ara, la situació catalana pot atemptar contra la integritat de l’Estat. Això és molt gros!”, denuncia esfereïda.

Silvia Senz, per la seva banda, alerta que “en la nova definició de estado federal posa “Estados particulares”. En la pròpia norma de la RAE un estat en minúscula no és el mateix que un Estat en majúscula. Per norma ortogràfica, són estats en minúscula els que componen els Estats Units, Veneçuela, Mèxic, els länder alemanys... Però cap d'ells no són estats en majúscula”. Així doncs segons la pròpia RAE, un Estat (en majúscula) és només un “conjunto de los órganos de gobierno de un país soberano”.


Per tant, el que defineix el futur DRAE 2014 com a Estado federal és en realitat un Estat condeferal, és a dir, una federació d'Estats. A la seva definició només s'ajusta Suïssa. Aquesta redefinició seria, a més, inconstitucional a estats federals com Veneçuela o Mèxic, on també es fa servir el DRAE en la interpretació jurídica i que tenen acadèmies que suposadament han aprovat aquestes esmenes. El que està fent el DRAE amb la seva definició és negar que existeixin al món estats federal i que Espanya pugui esdevenir un estat federal, tal i com ho volen ICV-EUiA i el PSC. “Que prenguin nota, aquests partits”, avisa Alberte.

Però vegem uns quants exemples. En primer lloc el ja citat “estado federal”:

 

Ara:
 

~[estado] federal.

1. m. El compuesto por estados particulares, cuyos poderes regionales gozan de autonomía e incluso de soberanía para su vida interior.


el 2014 hi dirà:
 

Estado federal.

1. m. El compuesto por Estados particulares, cuyos poderes territoriales gozan de una autonomía sometida al orden constitucional.

 

O el cas de “soberanía”. Al DRAE allà on diu:

2. f. Autoridad suprema del poder público.

    ~ nacional.

1. f. La que reside en el pueblo y se ejerce por medio de sus órganos constitucionales representativos.
 

Doncs ara hi dirà:
 

2. f. Poder político supremo que corresponde a un Estado independiente.

 

Altres exemples. On diu:
 

Plebiscito.

2. m. Consulta que los poderes públicos someten al voto popular directo para que apruebe o rechace una determinada propuesta sobre soberanía, ciudadanía, poderes excepcionales, etc.
 

L'any que ve hi dirà:

2. m. Consulta que los poderes públicos someten al voto popular directo para que apruebe o rechace una determinada propuesta sobre una cuestión política o legal

 

O un cas tan important com el del referéndum. On ara diu:
 

Referéndum.

(Del lat. referendum, gerundivo de referre).

1. m. Procedimiento por el que se someten al voto popular leyes o decisiones políticas con carácter decisorio o consultivo.

 

El nou DRAE indicarà:
 

(Del lat. referendum, gerundivo de referre).

1. m. Procedimiento jurídico por el que se someten al voto popular leyes o actos administrativos cuya ratificación por el pueblo se propone.

 

Per cert, he buscat “facherío” a l'actual edició del DRAE. Ni mu. He trobat “fachear” amb diverses accepcions sobre façana però sense cap connotació política, tot i que també significa parar el curso de una embarcación por medio de las velas, haciéndolas obrar en sentidos contrarios”. Arribo a la conclusió que potser aquesta l'han introduït per aturar el vaixell del president Mas comandat amb cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra”, segons les seves pròpies paraules. A continuació m'hi trobo “fachento” és a dir “jactancioso”, molt adient també pel tracte dispensat d'Espanya vers Catalunya. I finalment ja passem a “fichero”. Potser “facherío” entra a la propera edició. Ei, dit amb to “fachento”.


lectures 10745 lectures comentaris 4 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#4
SilviaSenz Bueno fletxa Vallès Occidental
28 de gener de 2013, 12.23 h

Les intencions de l'Estat espanyol queden clares amb aquestes esmenes. L'esmena a "estado de sitio" i "estado de guerra" (ara s'arriba a "estado de sitio" des de "estado de guerra", entrada sense definició), fins i tot serveix per omplir un forat legal en el dret espanyol. Per què? Perquè les condiciones per declarar un estat de guerra no estan regulades per les lleis espanyoles, de manera que el DRAE, equiparant "estado de guerra" a "estado de sitio", estableix com a condició de l'estat de ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
Jordi fletxa CATALUNYA
27 de gener de 2013, 21.47 h

#2 Torna a corea del nord,allí hi han molts tarats com tu.O millor lloga't per l"aeroport" que teniu,fan falta espantalls per l'únic que hi vola:els coloms.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0

item
#2
Sandro Rey fletxa Castelló(n)
27 de gener de 2013, 15.44 h

#1 Silvia, cariño.... de esto si me hablan los astros. Separatisme és feixisme


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 11

item
#1
Silvia Senz Bueno fletxa Vallès Occidental
27 de gener de 2013, 14.45 h

La relación entre las enmiendas "referéndum", y "estado de sitio" y "estado de excepción" en el próximo DRAE (23.ª ed., 2013) remite a este artículo de la Ley Orgánica 2/1980, de 18 de enero, sobre Regulación de las Distintas Modalidades de Referéndum (en España: consultivo, de reforma de la Constitución, autonómico y municipal, aunque este último no lo regula la citada ley):

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo2-1980.html#c1

Dice:

Artículo 4.

Uno. No podrá celebr... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

David de Montserrat logo rss

Periodista (Twitter: @dmontserratnono)

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.