Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024
Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024

Deu pensaments per descreure’s les enquestes del 21D

|

- Publicitat -
Una mica fart de veure les enquestes sobre les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 21 de desembre forçades per l'Estat espanyol, m'he vist empès a fer quatre números perquè no m'acaba de quadrar tot plegat i em descrec els sondejos del 21D. No sóc expert en demoscòpia i em limito a aplicar el sentit comú i polític del moment, acceptant que tot sovint el sentit comú és el menys comú dels sentits i que puc fer un ridícul considerable perquè ja se sap que la ignorància és molt atrevida. Que em perdonin els politòlegs, estadístics i spin doctors de torn. Som-hi:
 
1. El cens del 21D és de 5.553.983 electors. Les enquestes que he vist fins ara estimen majoritàriament percentatges de participació d'entre 77% – 85%. En conseqüència hi participarien entre 4.276.567 i 4.720.885 electors. El llindar del 50% en vots, per tant, es situaria en una forquilla de 2.138.283 a 2.360.442.
 
2. Posem que la participació no és ni del 77% ni del 85% i que es situa just a mig camí, és a dir, en el 81%, que ja és molt elevada però acceptant que ho pugui ser més. Això serien 4.498.726 electors i el 50%, 2.249.363 vots.
 
3. Segons els resultats oficials del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017, el «Sí» a la independència va obtenir 2.044.038 vots, un 90% del total, i uns altres 770.000 van voler votar però no ho varen poder fer per la repressió espanyola. Aquests 2.044.038 confirmats estan a 205.000 vots d'arribar al 50% en un escenari de participació, com deia, del 81% respecte del cens oficial de les eleccions del 21D.
 
4. Seria lògic aplicar la mateixa proporcionalitat de suport al «Sí» entre els 770.000 electors que varen voler votar i no varen poder votar pel «sí», és a dir que als 2.044.038 que sí varen poder votar afirmativament a l'opció que Catalunya esdevingui un estat independent, caldria sumar-hi 693.000 vots. En total, doncs, 2.737.038 potencials votants independentistes.
 
5. Imaginem que hi pugui haver gent que indignada per les porres va votar «Sí» com a reacció irada, tot i voler votar en blanc o fins i tot «No». N'hi ha de casos, lògicament. Xifrar-los és una incògnita. Aquí es pot ser molt arbitrari i ho accepto, però suposem molt generosament que un 15%, més de 400.000 votants, canvien de bàndol i el 21D votaria per forces unionistes (PP, C's, PSC-PSOE, CeC). Els mencionats 2.737.038 potencials votants independentistes extrapolats del referèndum de l'1 d'octubre quedarien en 2.326.482. Fins i tot en aquest cas, en un escenari de participació del 81% recordem-ho, els votants independentistes representarien el 53,4% el proper 21D. Només en un escenari de participació a partir de pràcticament el 84% (el CIS diu que serà del 84,6%) arribar al 50% de vots quedaria compromès i per molt i molt poc. I tampoc voldria dir que l'unionisme sumaria més del 50% si tenim en compte la suma de forces que no treuen representació parlamentària més els vots blancs i nuls. El 27s de 2015 aquests elements varen representar el 4,52% del total i no toca adjudicar-los a cap bàndol. Potser ara, en una situació tan polaritzada, un percentatge gens menyspreable d'aquest grup minoritari opti per forces amb garanties de representació, però tampoc podem concloure que tots aniran al bàndol unionista.
 
6. Creure que molts dels votants del «Sí» el dia 1 d'octubre, després de dos mesos d'aplicació de l'article 155 i d'empresonar polítics i líders civils i forçar l'exili de mig Govern a Bèlgica, començant pel president Puigdemont, ara es tornen unionistes és molt creure, ja ho sé, però sempre val més partir de l'escenari més pessimista. Certament és molt fabular sobre aquesta mutació política i que un votant del «Sí» fa encara no tres mesos, i mentre l'Estat espanyol ha seguit sense proposar res i destruint-t'ho tot, de cop i volta, es trobi còmode dins la gradació que va de la duresa extrema de PP i C's, passant per l'arcàdia del federalisme absent del PSC-PSOE o el pactisme mort de Catalunya en Comú, però unionistes en definitiva.
 
7. De les enquestes vistes aquestes dies el percentatge de suport als partits independentistes (JxCat, ERC i CUP) va del 43% al 48% pel que m'ha semblat veure. Si acceptem aquest escenari que proposo d'una participació del 81%, això voldria dir que la forquilla de vots independentistes aniria dels 1.934.452 als 2.159.388 vots. De confirmar-se aquest marge això implicaria que hi hauria menys suport a l'independentisme que el passat 1 d'octubre tot i la maquinària repressiva i antipàtica de l'Estat espanyol a tota castanya. No sóc ningú per dir com repercuteix l'ambient actual però, digueu-me observador perspicaç, em fa l'efecte que més aviat crea més independentisme que menys.
 
8. A les eleccions del 27S de 2015, la suma de vots de JxS i CUP va arribar al 1.957.348 vots (47,74%). Si en un escenari del 81% de participació i agafant el percentatge de suport a les forces independentistes més alt que he vist fins ara a les enquestes del 21D, un 48%, els 2.159.388 vots citats anteriorment, sí que superarien en 115.000 vots els 2.044.038 del «Sí» en el referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre. Per contra la suma de PP, C's, PSC-PSOE, més UDC amb zero escons, va aconseguir un resultat d'1.708.433 vots (41,68%). I ara la mitjana de les enquestes publicades situa el percentatge global del front del 155 en el 44,2%. La tesi general, en definitiva, és que en termes percentuals només puja l'unionisme i l'independentisme es manté o baixa. Ja és molt concloure veient el que ha passat i passa abans i després de l'1 d'octubre, buscant urnes i paperetes, detenint funcionaris i polítics, apallissant votants i engarjolant i perseguint governants o posant a la llista negra el color groc.
 
9. De confirmar-se la dada del punt anterior, el proper 21D, és a dir que l'independentisme aconsegueixi un 48% i es quedi pràcticament allà on va quedar el 27S de 2015, voldria dir que l'independentisme ha crescut com deia abans en 115.000 votants respecte del referèndum de l'1 d'octubre però no en termes percentuals. És a dir que d'aquells 770.000 electors que varen voler votar en el referèndum i no varen poder, només un 15% anirien ara a favor de l'independentisme. I què passa amb l'altre 85%? Tots votaran unionista? De debò?
 
10. Dues conclusions. Primera que no és descartable que malgrat el descens dels equidistants de l'entorn podèmic, Catalunya en Comú (CeC), que no volen ni 155 ni independència, acabin per esberlar la fita d'obtenir més de la meitat dels vots a l'independentisme i, segonament i en sentit contrari, que l'independentisme aconsegueixi la majoria absoluta en vots i escons no és cap quimera, més aviat fa més la sensació de ser més factible que no altra cosa ja que per no arribar-hi la participació hauria de ser del 84% i tampoc és un llindar contundent que defineixi la dolçor o l'amargor del percentatge independentista ja que, com em fa l'efecte, el potencial de votants independentistes és més elevat del que reflecteixen les enquestes.
 
Insisteixo que tot aquest estudi recreatiu no té cap validesa tècnica. Aquesta visió de la situació demoscòpica es limita a prendre llapis i paper per arribar a unes conclusions que no acabo de veure reflectides a les enquestes bo i entenent que l'electorat pot ser un misteri però és que, senyors, la situació és de gran polaritat. Em temo que finalment deu ser allò de la cuina i la sospita de si hi ha massa Masterchefs elaborant sondejos aquests dies és molt acusada. Jo, a la cuina, només em defenso. Això sí, faig uns macarrons boníssims.
 
 
Publicitat

Opinió

Minut a Minut