Des de fa algunes setmanes arrossego un cert neguit quan sento parlar de la Marató per la pobresa de TV3 i Catalunya Ràdio. I després de donar-hi moltes voltes, he pensat que la millor manera de superar-lo era escriure algunes reflexions al bloc, conscient que obro un debat. Començo per confessar públicament que comparteixo els tres grans objectius que persegueix, al meu entendre, la Marató. En primer lloc, sumar recursos per lluitar contra la pobresa; en segon lloc, donar suport a les entitats del tercer sector social català quan més ho necessiten; i, en tercer lloc, augmentar la consciència social de la ciutadania a través d’una potent eina de sensibilització com són la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Llegir-ne més

Hi havia una vegada un conseller d’una empresa de fabricació d’armament que venia bombes de dispersió, que l’any 2008 veia com l’Estat espanyol signava el Tractat de Dublín, que prohibeix l’ús, emmagatzament i fabricació de bombes de dispersió. Vista la situació, l’empresa anunciava que demanaria a l’Estat espanyol una compensació econòmica en concepte de “dany emergent i lucre cessant”, i el nostre protagonista, ja com a representant de l’empresa, recorria als tribunals demanant una indemnització de 40 milions d’euros en concepte  de desgreuge. Llegir-ne més

Un nou episodi del Mite de Sísif, versió catalana. El Conseller d'Economia i Coneixement, Mas-Colell, afirmava dilluns passat que els comptes públics presentats pel PP eren un desastre i que l'augment de l'IRPF asfixiava Catalunya, una anàlisi coincident amb la que feia el President Mas a Londres, on denunciava el drenatge fiscal continu d'Espanya cap a Catalunya. I malgrat tot això, ahir Duran i Lleida beneïa al Congrés espanyol els comptes públics presentats per Rajoy i CiU els votava a favor. Llegir-ne més

(anàlisi d'urgència sobre les conseqüències de l'anunci d'ETA) Ahir ETA anunciava la fi de la seva activitat armada, un fet que no per esperat és menys important. Crec que la notícia, a banda de celebrada i reproduïda arreu del món, és el preludi d'una nova etapa al País Basc, caracteritzada no només per la fi de la violència sinó, sobretot, per l'inici de l'acció política per resoldre el conflicte de manera definitiva. Certament la decisió ja fa temps que està presa, quan l’esquerra abertzale va decidir donar l’esquena a la lluita armada i apostar per la política com l’única via per aconseguir els seus objectius, però la posada en escena ve marcada per l'anunci d'ahir a la tarda. Llegir-ne més

Dissabte deixo de formar part de la direcció del meu partit de tota la vida, en el que porto militant gairebé un quart de segle i en el que m'he format políticament i he crescut com a persona. Dels 24 anys de militància n'he passat gairebé la meitat formant part de la direcció en diferents períodes, ja fos com a Secretari General de les JERC, com a President de la Federació de Barcelona, com a Responsable de Moviments Socials, o de en aquesta darrera etapa, al front de les secretaries nacionals de Política Institucional, Moviments Socials, i Cooperació i Immigració. Llegir-ne més