El terrible sisme que dimarts va sacsejar Haití ha colpit el país més pobre del Carib, un dels més necessitats del món. Segons el darrer Informe sobre el desenvolupament humà 2009, realitzat pel Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD) amb dades de l'any 2007, aquest país caribeny ocupa la posició 149 de 177 països a nivell mundial. Ja abans del terratrèmol, que va arribar als 7,2 graus de l'escala Richter, el 45% dels haitians no tenien accés a l'aigua potable i el 56% vivien per sota de la pobresa absoluta.
0 comentaris
Imprimeix
Envia
Ara fa una setmana assistia com observador internacional al procés electoral bolivià en una missió d'observació electoral organitzada pel Govern i el Parlament de Catalunya, la quarta organitzada amb el mateix format des que des de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va iniciar les observacions electorals per enfortir la governabilitat dels països prioritaris de la cooperació catalana el gener de 2005 a les eleccions presidencials de Palestina. Des d'aleshores he tingut l'oportunitat d'assistir com a observador internacional a les eleccions d'Equador el 2006, a Guatemala el 2008, i a El Salvador i Bolívia aquest mateix 2009.
El Sàhara Occidental pateix un dels conflictes més antics oblidats del món. Des que el 1975 Espanya abandona el territori, signa el repartiment del país entre Marroc i Mauritània i deixa a la seva sort una població que des de finals dels 60 reclamava la independència nacional, el Sàhara Occidental esdevé un dels darrers territoris que queda al mapa pendent de descolonització segons els paràmetres de Nacions Unides. Avui Espanya te el dubtós honor de ser la darrera potència colonial en desatendre les seves responsabilitats com administradora del territori saharauí.
La noció de desarmament forma part de l'agenda internacional recent i disposa d'acords jurídicament vinculants per aturar la cursa d'armaments. De fet, les pròpies Nacions Unides plantejaren en el seu moment el desarmament general i complet. Queden encara 23.000 armes nuclears al món. Però la cursa d'armaments nuclear durant la guerra freda provocaria l'aparició d'un altre instrument, més pragmàtic i d'abast restringit, la limitació d'armaments.
Per altra banda el panorama ha canviat molt amb els nous tipus de conflictes armats interns i amb la proliferació d'armes curtes i lleugeres enmig d'una cultura de la violència.
Per altra banda el panorama ha canviat molt amb els nous tipus de conflictes armats interns i amb la proliferació d'armes curtes i lleugeres enmig d'una cultura de la violència.
Ara fa un any, Hamas iniciava una campanya de llançament indiscriminat de coets sobre territori israelià que va acabar amb la vida de tres civils i dotzenes de ferits. Aquest fet provocaria una reacció desproporcionada per part de l'Exèrcit d'Israel, que decidia bombardejar la població civil de Gaza i les instal·lacions d'ajuda humanitària de Nacions Unides, tot causant la mort de 1.400 persones. Mesos més tard, tant l'Exèrcit d'Israel com Hamas serien acusats d'haver comés crims de guerra per part de Nacions Unides, Amnistia Internacional i Human Rights Watch.
Dilluns a la tarda, sense ser-ne gaire conscient, vaig protagonitzar un estira-i-arronsa entre els diferents portaveus dels grups parlamentaris a la Comissió de cooperació i solidaritat internacional del Parlament de Catalunya, a propòsit de la meva voluntat d'expressar-me en català a l'hora de donar compte de l'Estratègia de la Cooperació Catalana a Nicaragua, i garantir que un servei de traducció pogués traslladar al castellà les meves paraules perquè les entenguessin els membres d'una delegació de la Costa Carib de Nicaragua, presents a la compareixença.
Aquests dies arriba a Catalunya una delegació dels Consells i Governs Regionals Autònoms i dels Governs Territorials i Alcaldies de la Costa Carib de Nicaragua. Aquesta visita coincidirà amb la presentació al Parlament de Catalunya del Document d’Estratègia de País Prioritari de la Cooperació Catalana a Nicaragua, on s'estableix amb tota claredat la Costa Carib d’aquest país com l’àrea geogràfica on s’hauran de concentrar bona part dels nostres esforços de cooperació.
Aquesta tria no és casual.
Aquesta tria no és casual.
En el nou escenari mundial, la provisió de béns públics globals (governança democràtica, sostenibilitat mediambiental, lluita contra la pobresa, defensa dels drets humans, etc.) requereix la participació activa de múltiples actors i es fa necessari un abordatge col·lectiu dels problemes comuns. També els reptes del desenvolupament s'han d'abordar des del concert de tota la comunitat internacional, sense excepcions.
Catalunya ha mostrat tradicionalment una voluntat històrica d’estar present en l’escena internacional i, per tant, de corresponsabilitzar-se dels fenòmens que la determinen.
Catalunya ha mostrat tradicionalment una voluntat històrica d’estar present en l’escena internacional i, per tant, de corresponsabilitzar-se dels fenòmens que la determinen.
Vaig conèixer en Joan Puigcercós ara fa 22 anys, quant després d'afiliar-me al partit de Macià i Companys seguint la Crida Nacional a ERC encapçalada per Josep-Lluís Carod-Rovira i Àngel Colom, els militants del Casal de Sant Andreu em van proposar d'integrar-me a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser l'abril o el maig de 1987 quan vaig tenir el primer contacte amb ell, amb en Josep Vall i amb una colla de gent jove que provenia de diferents organitzacions independentistes.
Sobre l'autor...
David Minoves
Vaig néixer a Barcelona el 18 de febrer de 1969. Vaig estudiar Belles Arts i Ciències Polítiques. Professionalment he treballat d’il·lustrador freelance, de tècnic de la Fundació Josep Irla i d’Assessor a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Estic casat i tinc un fill i una filla.
Membre de l’esquerra independentista, del moviment pacifista i de solidaritat internacional des de fa més de vint anys. Vinculat a la Coordinadora de Col·lectius Independentistes d'Instituts des de 1986 i militant del Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI), vaig representant els estudiants a la Junta de Govern de la Universitat de Barcelona. Activista del moviment antimilitarista, del Moviment d’Objecció de Consciència i de l’Assemblea d’Insubmissos de Catalunya. Impulsor del Fòrum Social de Barcelona i de la Plataforma Aturem la Guerra, he coordinat les activitats internacionals de la Fundació Josep Irla al Fòrum Social Mundial.
Militant d'ERC des de 1987, he estat membre de la direcció de les JERC des de 1989, Secretari General de les JERC (1994-96), President de la Federació de Barcelona d’ERC (1996-2000), Responsable de Moviments Socials d’ERC (2001-2004) i Secretari de Política Institucional d'Esquerra (2008-2009). Vaig formar part de la ponència redactora de la Declaració Ideològica d'ERC, aprovada el 1993. En l'actualitat faig de Secretari de Moviments Socials i Immigració d'Esquerra.
De febrer de 2004 a maig de 2006 vaig ser Director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Soc membre de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Des de desembre de 2006 faig de Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya.
dminoves@esquerra.cat
Membre de l’esquerra independentista, del moviment pacifista i de solidaritat internacional des de fa més de vint anys. Vinculat a la Coordinadora de Col·lectius Independentistes d'Instituts des de 1986 i militant del Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI), vaig representant els estudiants a la Junta de Govern de la Universitat de Barcelona. Activista del moviment antimilitarista, del Moviment d’Objecció de Consciència i de l’Assemblea d’Insubmissos de Catalunya. Impulsor del Fòrum Social de Barcelona i de la Plataforma Aturem la Guerra, he coordinat les activitats internacionals de la Fundació Josep Irla al Fòrum Social Mundial.
Militant d'ERC des de 1987, he estat membre de la direcció de les JERC des de 1989, Secretari General de les JERC (1994-96), President de la Federació de Barcelona d’ERC (1996-2000), Responsable de Moviments Socials d’ERC (2001-2004) i Secretari de Política Institucional d'Esquerra (2008-2009). Vaig formar part de la ponència redactora de la Declaració Ideològica d'ERC, aprovada el 1993. En l'actualitat faig de Secretari de Moviments Socials i Immigració d'Esquerra.
De febrer de 2004 a maig de 2006 vaig ser Director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Soc membre de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Des de desembre de 2006 faig de Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya.
dminoves@esquerra.cat
Blocs indirecte!cat
09/02/2010 - Oriol Junqueras
Com transformar l'economia09/02/2010 - Rival Petit
"Me haré tertuliano de Punto Pelota" (E. Inda, director de Marca)08/02/2010 - Ricard Biel
Criatures contra Carretero08/02/2010 - Daniel Ruiz Trillo
Prendre el pèl08/02/2010 - Josep de la Casa
Aigua per Palestina
Últims comentaris
31/12/09 20:38
Quan escanyar Catalunya o bombardejar Palestina és rendible electoralment
Quan escanyar Catalunya o bombardejar Palestina és rendible electoralment
Quan escanyar Catalunya o bombardejar Palestina és rendible electoralment
Quan escanyar Catalunya o bombardejar Palestina és rendible electoralment
Els reptes del desarmament
Etiquetes
Arxiu
Arxiu per mesos
David Minoves
Avís legal !
Publicitat !
Contacta'ns !
Enllaça'ns !
Mapa Web i RSS !
Twitter !
indirecte!cat
!
David Minoves
indirecte!cat
!
David Minoves
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la
persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat
v1.00 - 16 d'abril de 2007
v2.00 - 16 d'abril de 2008
v2.00 - 16 d'abril de 2008
