Dilluns es celebrava a Barcelona una jornada sobre el rol de l’empresa en la cooperació al desenvolupament, organitzades per l’Àrea de Cooperació Internacional d’ACC1Ó (CIDEM +COPCA) i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), amb l’objectiu de debatre sobre el paper que el sector privat juga i pot jugar en l’alleugeriment de la pobresa en els països en vies de desenvolupament.
Ja a la Conferència de Doha sobre Finançament per al Desenvolupament, celebrada ara fa un parell de setmanes, es va parlar molt dels mecanismes innovadors de finançament i de la importància dels fluxos privats en el desenvolupament dels països del Sud.
Sigui pel discret compromís dels països més rics de dedicar recursos econòmics a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, sigui per l’aparició de països emergents que han començat a invertir en el desenvolupament dels països empobrits, el fet és que el mapa del finançament del desenvolupament ha canviat substancialment els darrers anys. Avui, la cooperació al desenvolupament s’obre cada cop més a d’altres mecanismes de finançament complementaris als que realitzen les administracions públiques, els organismes multilaterals i les ONGDs.
Prova d’això són les propostes de contribució sobre els preus dels bitllets d’avió destinats a finançar la compra internacional de medicaments, la garantia de compra futura de vacunes contra pneumococ o la taxa sobre les transaccions financeres i de tipus de canvi.
Entre aquests mecanismes en destaquen també els partenariats públics-privats. La incorporació de fluxos privats en Fons i Aliances internacionals per al desenvolupament és cada cop més freqüent, com ara el Fons Mundial de Lluita contra la SIDA, la Tuberculosi i la Malària de Nacions Unides o l’Aliança GAVI, organització que aglutina recursos públics i privats en un esforç global per crear un major accés als beneficis dels programes de immunització.
A la conferència de Doha abans esmentada, es va analitzar la importància decisiva que té el comerç internacional i la inversió estrangera directa en el desenvolupament dels països socis del Sud, així com de la necessitat de que hi hagi un sistema de comerç multilateral, regulat, obert, no discriminatori i equitatiu. En aquest sentit, la liberalització comercial ha d’anar acompanyada per estratègies nacionals dirigides a l’expansió de les capacitats productives, el desenvolupament dels recursos humans i infraestructura bàsica, absorció de tecnologia. D’altra banda, els fluxos privats de capital (especialment la inversió directa estrangera) constitueixen un complement essencial als esforços nacionals i internacionals per al desenvolupament. Per tant, es fa necessari afavorir l’arribada d’aquests fluxos als països en desenvolupament, especialment a aquells que han mostrat desavantatges per atreure’ls.
En tots aquests aspectes que acabo d’esmentar, el sector empresarial hi juga un paper cabdal. I cal reconèixer la importància de les empreses per promoure el creixement econòmic i la reducció de la pobresa, especialment mitjançant iniciatives que fomentin, entre d’altres, l’emprenedoria, la innovació i la transferència de know-how i de tecnologia als països socis del Sud. Així ho recull explícitament el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya 2007-2010.
Si partim d’una concepció del desenvolupament definida pel conjunt d’oportunitats d’elecció, per tant, de les llibertats què disposa la persona, hem de situar l’ésser humà al centre del desenvolupament i no els béns materials als que accedeix. No hi ha una relació automàtica entre creixement econòmic i desenvolupament si no s’incorporen altres dimensions, com ara el respecte pels drets humans, l’equitat de gènere, les llibertats, l’accés a l’educació, a la salut, entre d’altres.
Per això, de la mateixa manera que observem que l’empresa pot ser un actor de la cooperació al desenvolupament molt important, també cal apel•lar a la seva responsabilitat social, a la conciliació dels objectius de creixement i competitivitat amb el compromís per la preservació del medi ambiental, el respecte als drets laborals, una distribució equitativa dels beneficis, i el servei a la societat en condicions justes. En definitiva, la incorporació de l’ètica com a valor clau en les actuacions empresarials. Aquest aspecte és essencial per al desenvolupament dels països del Sud.
En aquest sentit, les jornades sobre el rol de l’empresa en la cooperació al desenvolupament poden contribuir a la reflexió sobre quin és el paper que ha de jugar el sector empresarial privat en el desenvolupament dels països socis del Sud, un debat que moltes vegades està sotmès a prejudicis i posicionaments enfrontats. Perquè està demostrat que la rendibilitat de les activitats empresarials no és incompatible amb la millora de les condicions de vida dels països menys desenvolupats.
