Durant els darrers anys, la Generalitat de Catalunya ha potenciat la col•laboració amb les organitzacions del sistema de les Nacions Unides en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. Avui són socis de la Cooperació Catalana organismes multilaterals com els Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària, el Fons de les Nacions Unides per Activitats de Població (FNUAP), la Campanya d’Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), l’Organització de les Nacions Unides pels Refugiats de Palestina (UNRWA), el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per les Dones (UNIFEM), el Programa Mundial d’Aliments (PMA), l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICE), l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides (OACNUDH) i el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
Però si hi ha un organisme entre tots aquests que puguem destacar com el més emblemàtic en desenvolupament humà és sense cap dubte el PNUD. I per això, amb la signatura d’un conveni marc entre l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i el PNUD el passat dimecres, la Cooperació Catalana feia un salt qualitatiu en el camí del seu reconeixement multilateral.
L’ACCD va iniciar la seva relació amb aquest programa amb la presentació d’un informe que tractava de les sortides al conflicte armat colombià, la primavera de 2004. Des d’aleshores i fins al dia d’avui, la cooperació catalana ha gestionat a través del PNUD projectes i programes per valor de 4.670.000 € a Colòmbia, Bolívia, Equador, Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Senegal, Marroc i Moçambic, i ho ha fet en àmbits com la construcció de pau, la defensa dels drets indígenes, la governança democràtica, l’enfortiment dels governs territorials i regionals, l’educació virtual, l’e-learning, les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Així mateix, ha contribuït a l’enfortiment de les seves capacitats a través d’un programa de joves catalans i catalanes que han treballat a les oficines del PNUD sobre el territori.
El volum de la col•laboració de la Cooperació Catalana amb el PNUD, així com la rellevància d’aquest organisme multilateral en l’àmbit de la cooperació a nivell mundial, havien evidenciat la necessitat d’elaborar un acord marc de relació que doni cobertura general a totes les accions que s’han anat desenvolupament durant aquests anys. En aquest sentit, l’acord que han signat a Nova York el Vicepresident del Govern de la Generalitat i President de l’ACCD, Josep-Lluís Carod-Rovira i el Secretari General Adjunt i Director de l’Oficina de Recursos i Partenariats Estratègics del PNUD, Bruce Jenks, és el resultat de dos anys de negociacions amb el PNUD que, per primer cop a la seva història, ha signat un memoràndum d’entesa amb un govern descentralitzat.
I es que Catalunya, com actor públic de cooperació al desenvolupament i com a resultat de la seva voluntat de projecció exterior, ha estat pionera, des de fa temps, en mantenir una interlocució directa amb organismes multilaterals. I per això, passat uns anys, ha arribat el moment de dotar-nos d’una Estratègia o full de ruta que racionalitzi les creixents relacions del govern català amb les organitzacions multilaterals en l’àmbit de la política de cooperació per al desenvolupament i que abordi més estratègicament aquesta relació des dels postulats del «nou multilateralisme».
L’elaboració d’aquesta Estratègia se circumscriu en un context internacional de creixents interdependències i on l’assoliment de compromisos de desenvolupament assumits a nivell mundial i, en especial, els Objectius de Desenvolupament del Mil•leni, exigeix la participació activa no només dels estats-nació clàssics sinó també dels governs d’àmbit no estatal i de les organitzacions de la societat civil.
Aquest escenari imposa la necessitat de que els diferents actors de l’arena internacional hagin d’optar, cada cop més, pel sistema multilateral. L’acció col•lectiva a favor del desenvolupament contribueix, entre altres, a canalitzar la participació d’actors, tan públics com privats, en nom d’una adequada gestió dels problemes comuns; a definir agendes, acords i marcs normatius necessaris per abordar amb garanties els reptes mundials i, en definitiva, a millorar l’eficàcia de l’ajut a l’hora de sumar esforços, capacitats i mobilitzar recursos.
No obstant això, el multilateralisme clàssic, gestat fa sis dècades, presenta importants limitacions pràctiques i un dèficit democràtic. Ja s’han alçat veus que advoquen per una reforma profunda dels principals organismes multilaterals i, en concret, de les seves estructures i processos decisoris. Hem de caminar, doncs, cap a un «nou multilateralisme» que sigui més eficaç i eficient en els seus objectius, més transparent en els seus procediments i més inclusiu i representatiu a l’hora de promoure la participació d’actors no estatals.
En coherència, l’objectiu de la Cooperació Catalana en l’àmbit multilateral ha de ser doble: Per una banda, contribuir, mitjançant actuacions selectives, al disseny d’un «nou multilateralisme» perquè sigui més eficaç i transparent i, no menys important, que permeti la participació d’una pluralitat d’actors com són, més enllà dels estats, els governs no estatals i la societat civil. Per l’altra, reforçar les capacitats del sistema multilateral per a la mobilització i canalització de recursos financers i d’altra índole als països del sud; abordant, prèviament, qüestions com en què pot ser més útil la cooperació catalana, a on, quins criteris hauran de prevaldre a l’hora de seleccionar els organismes multilaterals socis o amb quines capacitats i recursos s’haurà de comptar per poder implementar-la amb garanties.
Cal dir, però, que l’elaboració d’aquesta Estratègia haurà de seguinr un procés participatiu on tots els actors de la cooperació catalana, ja siguin governamentals o provinents de la societat civil o del teixit socioeconòmic, contribueixin activament en la seva definició. I necessàriament ha de ser d’aquesta manera ja que aquests mateixos actors, i no només l’administració, tindran un paper clau en el desenvolupament i implementació d’aquesta Estratègia.
