Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Cada terra fa sa guerra ( i II )

|

- Publicitat -

Aquesta darrera setmana he pogut comprovar des de Moçambic el fràgil equilibri amb el que conviuen moltes persones al continent africà que depenen directament de la voluntat política de la comunitat internacional. Parlo d’un Estat que té un índex de desenvolupament humà que el situa en el lloc 168 de 177 països, és a dir, entre els que tenen menor esperança de vida, menor taxa d’alfabetització d’adults, menor taxa d’escolarització, i un PIB més baix, entre d’altres indicadors de desenvolupament. Parlo d’un Estat que funciona amb un pressupost públic que és aportat en un 50% del total per part dels organismes financers internacionals, les agències de desenvolupament multilaterals i de les cooperacions dels països del nord.

I no vull dir amb això que al continent africà sigui imprescindible l’existència d’una organització institucional estatal que és hereva d’uns models colonials i d’uns estats nació que no coincideixen amb la realitat social, política, cultural, lingüística i identitària de la major part de les persones que, per dir-ho d’alguna manera, administra. El dibuix de les fronteres del continent africà també és la història d’un atzar i d’un moment històric concret que, deixant uns jaciments minerals, unes reserves de combustibles fòssils o unes conques hidrogràfiques en una o altra banda de la línia, els condemnà a un futur amb major o menor dependència externa.

Publicitat

Amb aquests antecedents està clar que el problema de Moçambic és avui la seva impossibilitat d’exercir el dret a decidir, del dret a decidir que té qualsevol subjecte individual o col·lectiu que sigui susceptible d’exercir uns drets sobre els seus recursos, el seu territori, la seva economia, la seva cultura, el seu accés a la salut o el seu futur, entre d’altres. I com ja haureu endevinat, la situació de Moçambic és de dependència absoluta i de futur incert, tot i ser un estat reconegut internacionalment.

Avui, el repte de Moçambic no és alliberar-se del jou portuguès ni de la guerrilla orquestrada pels antics veïns de règims racistes. Avui el repte de Moçambic no és tenir més nens apadrinats, ni més diners administrats per organitzacions privades, ni més monocultius agroalimentaris per assortir certs mercats dels països del nord. Avui el repte de Moçambic és ser cada cop més independent de debò, i la independència la marcarà el seu accés a majors quotes de sobirania i d’enfortiment de les seves polítiques públiques.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut