La ciutat de Barcelona serà la seu del secretariat permanent de la Unió pel Mediterrani, segons es confirmava oficialment la setmana passada a Marsella durant la reunió dels 43 països que integren aquesta organització. En el camí hem perdut un llençol, i el nom de “procés de Barcelona” desapareix del títol de l’entitat. Tot i així, es una gran notícia per situar Barcelona i Catalunya al mapa. Però en les manifestacions d’alegria que aquesta notícia ha generat, em preocupa com afectarà això a la projecció internacional del nostre país, en especial després de sentir les declaracions del ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, que des de Marsella ha declarat: “és un èxit de tots, de Barcelona, Espanya i Europa”. No hi trobeu a faltar res?
Barcelona és una ciutat que la comunitat internacional sap situar al mapa. Perquè Barcelona no només ha estat una ciutat emprenedora, oberta, innovadora i amb un bagatge històric, cultural i comercial que l’ha fet forta i respectada, sinó que també és una marca coneguda. Però aquest no és el cas de Catalunya. Perquè tot i els esforços realitzats durant els darrers anys, Catalunya encara té dèficits de coneixement i reconeixement internacional. Un fet que es pot veure agreujat en el futur si no som capaços d’enfortir el lligam entre Barcelona i Catalunya a l’esfera internacional.
Ara no és l’hora dels retrets sinó de les felicitacions. La Generalitat ha ofert el Palau de Pedralbes per acollir l’organisme. Però ara cal que el govern de la Generalitat tingui també un paper clau a l’hora de participar activament. Perquè la política internacional i la política euromediterrània no és només una qüestió d’Estats. Per això hem de ser capaços de posar al mapa Barcelona i Catalunya no només com a seus d’organismes internacionals, sinó sobretot amb l’impuls de polítiques de cooperació al desenvolupament que donin veu als pobles que configuren l’espai euromediterrani, siguin o no reconeguts amb estructures d’estat, de manera desacomplexada.
