Segons dades publicades per l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) en l’actualitat només 58 ens públics ingressen els seus impostos a l’ATC (Agència Tributària Catalana), exercint la Sobirania Fiscal. Dels 947 municipis de la Catalunya autonòmica, 682 estan associats a l’AMI, i d’aquests n’hi ha al voltant de 600 sota l’òrbita de poder de CiU i d’ERC –és a dir, allà on podrien exercir majoria-.
Una altra informació d’interès que trobem al web de l’AMI és que hi ha 171 ens públics pendents de liquidar a l’ATC que han aprovat la moció de la Sobirania Fiscal. De totes maneres, compte amb aquesta darrera informació: primer, aprovar la moció no vol dir realment que la Sobirania s’acabi exercint, ja que la moció no és vinculant; segon, per pagar a l’ATC no cal que es sotmeti a votació de Ple, sinó que és una decisió final de l’alcaldia. Que la cosa passi pel Ple és més una estratègia política per si hi hagués repercussions legals, amb el benentès que l’alcalde compartiria responsabilitats amb els regidors que ho haguessin aprovat.
Això detallat mitjançant dades és cabdal si volem entendre en quin punt ens trobem de la mal dita transició nacional. Si a Catalunya tinguéssim un procés polític d’Independència clar, una de les prioritats actuals seria preparar el tancament de caixes a través de la insubmissió fiscal, per assegurar que després de declarar la Independència hi hagués diners a la Generalitat (l’Agència deixaria de desviar-los automàticament a la Hisenda espanyola com fins ara i els retindria). Insisteixo, crec que estem en un punt del procés polític embrionari, on les forces parlamentàries dubten i triguen un any en posar data i pregunta per a una consulta, on demoren tres anys en tramitar una llei de consultes, on eviten parlar directament d’Independència i autodeterminació i ho fan d’imprecisions com transició nacional o dret a decidir, incomprensibles a la resta del món….
En definitiva, institucionalment no existeix cap full de ruta públic sobre la Independència, només una data i una pregunta complexa, i una negativa reiterada de l’Estat espanyol que sembla que no vulguem entendre. Mentrestant, al carrer i a les entitats cíviques el procés es viu amb entusiasme. Per desgràcia, la Independència l’ha de proclamar un Parlament o un President, i no l’ANC ni el poble unit en una cadena colossal. Una de les proves d’aquesta minimalització política del procés independentista és la manca de voluntat d’exercir la Sobirania Fiscal, com a pas previ necessari a la declaració d’un nou Estat independent. El Govern autonòmic al·lega que tot just s’està desplegant l’ATC, i quan la premsa li pregunta al conseller Homs (roda de premsa del 20-12-13) a què es dedica aquest òrgan des del 2007 amb 351 treballadors actuals, ell contesta amb evasives a l’estil Pujol traient-se les puces de sobre.
Creient que us hauria d’exemplificar la meva tesi, us explicaré uns quants casos pràctics viscuts arran de la meva experiència com a coordinador de Solidaritat Catalana a les Comarques de Girona. A comarques tenim una dotzena de regidors, i duem la Sobirania Fiscal als municipis amb representació -més alguns on no en tenim-, amb la voluntat d’accelerar el procés i que els organismes públics ingressin les contribucions a casa. En base a la nostra demanda, hem tingut diverses reaccions.
A Cassà de la Selva, el regidor de SI, Marc Mascort, hi dugué la Sobirania sota moció, la qual s’aprovà en Ple el 04-04-13; a hores d’ara el govern de CiU continua ingressant a Hacienda. A Sant Julià de Ramis – Medinyà, tot i que la moció també està aprovada, resta pendent de liquidar a l’ATC, perquè segons el mateix alcalde no saben com fer-ho, tot i el suport tècnic ofert. A Guils de Cerdanya, Josep Ribot de Solidaritat presentà fa mig any la moció pertinent, que el Ple (sencer de CiU) refusà. A Vilasacra, fa mesos, els dos regidors a l’oposició de Solidaritat volien presentar la moció al Ple, però van rebre el compromís verbal de l’alcaldessa convergent d’estudiar-s’ho i implementar-ho; encara no han fet res. De tots els municipis gironins on SI té representació institucional, només a Riudellots de la Selva, a instàncies del regidor solidari Xevi López, la Sobirania Fiscal s’ha aprovat i finalment posat en pràctica per part del consistori. A la resta continuem esperant…
La curiositat és que la majoria de poblacions esmentades pertanyen a l’AMI i incompleixen els acords presos a l’Assemblea General de Febrer de 2013, no obstant això, l’Associació tampoc no adverteix als representants municipals dels seus incompliments. Des de SI estem demanant als alcaldes/regidors covards o inactius que abandonin els seus càrrecs de l’AMI i que els cedeixin a regidors més dignes i coherents amb el procés d’Independència polític. Aquesta reinvindicació, per exemple, va servir a Torroella de Montgrí quan vam pressionar a l’alcalde de CiU, Jordi Cordón, qui votà en un primer moment en contra de la Sobirania, i un cop desemmascarat públicament hagué de rectificar i aprovar-la en una segona votació.
Per acabar, un parell de preguntes: Si anem a la Independència per què els ens públics no s’espavilen i ingressen a Catalunya en comptes de a Espanya? Per què la Generalitat no fa una crida general a què s’ingressi a l’Agència Tributària operativa, en vistes a l’asfíxia econòmica espanyola en augment, que ja preveia el savi patriotaTrias Fargas fa més de trenta anys? Sense actes de transgressió com aquests no avançarem, sinó pensem en els casos de Gandhi i Mandela, els quals basaren la conquesta de la llibertat en la desobediència en contra de les lleis injustes. Aquí la injustícia té un nom, i es diu legalitat espanyola.
