El 9 de març de 2008, decideixo decidir!

La meva visió del que la Plataforma pel Dret de Decidir proposa de fer aquest 9 de març va més enllà de signar una petició reclamant per al poble català el poder legal de convocar referèndums, petició dirigida al Parlament de Catalunya, al del País Valencia, al de les Illes i així fins a abastar tots els territoris de la nació, inclosa la Catalunya Nord i tots els catalans i catalanes que arreu del món vulguin fer explícit ben alt que “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Hi ha uns quants punts de partida d’aquesta acció que justifiquen aquesta opinió: en primer lloc el desplegament de taules de signatures es fa al llarg i ample dels Països Catalans i això amb un triple objectiu: visualitzar en una única acció del mateix format tot el territori de la nació, estendre la xarxa organitzativa popular d’entitats i de persones agrupades individualment que treballem pel dret de decidir i , per tant, pel dret a l’autodeterminació i compartir el sentiment  i la satisfacció emocional de fer una acció de futur conjunta.

En segon lloc aquesta acció permet, sense situar-se en el pla de la política de partits, que tant a l’Estat Espanyol com a l’Estat Francès són els protagonistes de les conteses electorals del 9 de març de 2008 (les generals espanyoles a l’Estat Espanyol i les municipals i cantonals a l’Estat Francès), permet –dic- intervenir en l’agenda política situant-hi un tema de la més gran importància democràtica: el tema del poder de decidir per part de la nació sobre les qüestions que més importen a la vida d’aquesta nació , inclós el de la pròpia existència com a subjecte polític: en altres paraules , quan afirmem que “SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR“ no estem fent una afirmació purament emotiva i patriótica estem afirmant que sóm un subjecte polític de dret, posseidor d’una capacitat pròpia en terrenys com el fiscal, els drets socials i de ciutadania, les politiques d’estrangeria, les politiques de gestió del territori, les industrials i de serveis, les politiques lingüístiques... Estem afirmant que tenim el dret a tenir una veu propia en terrenys com l’esportiu o el cultural entre els pobles d’Europa i del món; i estem afirmant que tenim el dret de decidir en el terreny polític exercint el més radical i democràtic dels drets : el dret d’autodeterminació.

Finalment  tal com està plantejada aquesta acció, que pren com uns dels seus objectius centrals el foment de l’autorganització i l’autofinançament, té elements per mi molt engrescadors : no  deixa de ser un assaig, un entrenament, un simulacre del referéndum que hem de guanyar ; una manera d’ anar fent boca i múscul per organitzar aquesta massa crítica favorable a la sobirania, sense la qual es poden plantejar moltes consultes en el temps, però que si no es treballa cada dia per ella i si no ens acostumem a treballar nosaltres mateixos com a massa social popular i si no ens acostumem a pensar que treballar per la sobirania costa uns diners que ningú no ens regalarà, no serà més que un foc d’encenalls i no tirarà endavant.

Per aquests motius, el 9 de març jo també hi seré buscant firmes pel Dret de Decidir.

Blanca Serra i Puig
Plataforma pel Dret de Decidir