- Publicitat -
Qualsevol persona que gestioni una base de dades és probable que es qüestioni sobre el famós del “Big Data”. Sí, ha estat molt promocionada aquests dies. Però, sobreexposat o no, la revolució dels grans volums de dades planteja un munt de problemes ètics relacionats amb la privacitat, la confidencialitat, la transparència i la identitat. Qui és l'amo de totes aquestes dades que estan analitzant? Hi ha límits a quin tipus d'inferències es poden fer, o el que es poden prendre decisions sobre les persones sobre la base d'aquestes inferències? Tal vegada vostè s'ha preguntat sobre això alguna vegada.
Alguns estem inclús obsessionats per aquestes preguntes. Crec que és essencial parlar d'aquestes qüestions en el context del desenvolupament de la societat.
Si bé no hi ha res particularment nou en l'anàlisi realitzat en grans volums de dades, l'escala i la facilitat amb la qual tot es pot fer avui dia canvia el marc ètic d'anàlisi de dades. Els desenvolupadors d'avui dia poden aprofitar les fonts de dades molt variades i llunyanes. Fa només uns pocs anys, aquest tipus d'accés hauria estat difícil d'imaginar. El problema és que la nostra capacitat per revelar patrons i nous coneixements s'està movent més de pressa del que les nostres directrius ètiques i legals actuals poden manejar. Ara podem fer coses que eren impossibles fa uns anys, i hem impulsat fora dels mapes ètics i legals existents. Si no som capaços de preservar els valors que ens interessen en la nostra nova societat digital, llavors posem en gran risc abandonar aquests valors pel bé de la innovació i la conveniència.
Considera la 'recent' adquisició de WhatsApp per Facebook (16 mil milions de dòlars). El creixement meteòric de WhatsApp a més de 450 milions d'usuaris mensuals en els últims quatre anys va ser, en part, sobre la base d'una filosofia “Sense anuncis”. Es va informar que Snapchat va rebutjar una oferta d'adquisició de 3 mil milions de dòlars de Facebook. La proposta de valor principal de Snapchat és un missatge de mòbil efímer que desapareix després d'un parell de segons per protegir la privadesa dels missatges. Per què està Facebook disposat a pagar mil milions per una empresa de missatgeria mòbil? Demografia i dades. En lloc de gastar temps en Facebook, els usuaris internacionals i més joves estan gastant cada vegada més temps en serveis de missatgeria mòbil que no porten anuncis i que ofereixen major privadesa. Amb WhatsApp, Facebook immediatament obté accés a les dades mòbils de centenars de milions d'usuaris i segueix creixent.
El “Big Data” és molt més que simplement la correlació de taules de bases de dades i la creació d'algorismes de reconeixement de patrons. Es tracta de diners i poder. L'adquisició per part de Facebook de WhatsApp i tot l'assumpte de la NSA mostra quan alta pot ser l'aposta. Fins i tot quan no estem tractant en la seguretat nacional, els valors que construïm o deixin de construir en les nostres noves estructures digitals ens defineixen.
Des de la meva perspectiva, crec que qualsevol conversa sobre l'organització de l'ètica del “Big Data” ha de relacionar-se amb els quatre principis bàsics que poden conduir a la creació de grans normes de dades:
- La privadesa no ha mort; és només una altra paraula per definir les normes d'informació. Privat no sempre significa secret. Garantir la privadesa de les dades és una qüestió de definir i fer complir les normes d'informació, no només les regles sobre la recopilació de dades, sinó també l'ús i la retenció sobre les dades. La gent ha de tenir la capacitat de gestionar el flux de la seva informació privada a través de sistemes d'anàlisis massives, de tercers.
- La informació privada compartida pot seguir sent confidencial. No és realista pensar amb la informació, sigui com a secreta o compartida, totalment pública o privada per complet. Per moltes raons, algunes d'elles bastant bona. Les dades i metadades es comparteixen o es generen amb els serveis que confiem (per exemple, llibretes d'adreces, fotos, GPS, antena de telefonia mòbil, i el seguiment de localització Wi-Fi dels nostres telèfons cel·lulars). Però el fet de compartir i generar informació, no vol dir que tot val.
- Els grans volums de dades requereixen transparència. El “Big Data” és poderós quan els usos secundaris dels conjunts de dades produeixen noves prediccions i inferències. Per descomptat, això porta a una empresa, amb gent com els corredors de dades, a recollir grans quantitats de dades sobre nosaltres, sovint sense el nostre coneixement o consentiment, i compartir-la d'una manera que no volem o esperem. Per a grans volums de dades, per treballar en termes ètics, els propietaris de les dades, és a dir, les persones a qui pertanyen les dades que estem manejant, necessiten tenir una visió transparent de com estan utilitzant aquestes dades.
- El “Big Data” pot comprometre la identitat. L'analítica de grans dades pot posar en perill la identitat, permetre la vigilància institucional i fins i tot determinar el que som abans de prendre les nostres pròpies decisions. Hem de començar a pensar en el tipus de prediccions de grans dades i les inferències que permetrem, i les que no hem de permetre.
S'ha de fer molta feina per crear les lleis i les normes que donaran com a resultat un maneig ètic de grans volums de dades. I no hi ha dubte, necessitem més principis a mesura que construïm més potents eines d'alta tecnologia. Però qualsevol que estigui involucrat en el maneig de grans volums de dades ha de tenir una veu al debat ètic sobre la forma en què s'utilitzen grans volums de dades. Els desenvolupadors i administradors de bases de dades estan en la primera línia de tot el tema.
La llei és un element poderós en l'ètica del “Big Data”, però està lluny de ser capaç de manejar els molts casos d'ús i escenaris de matisos que sorgeixen. També es necessiten principis d'organització, declaracions institucionals de l'ètica, l'acte de vigilància, i altres formes d'orientació ètica. La tecnologia en si mateix pot ajudar a proporcionar un element important en tot això.
Els seguidors d'ús intel·ligent de dades poden dir-nos com estan utilitzant les nostres dades i podrem prendre la decisió sobre si volem o no que les nostres dades siguin utilitzades en l'anàlisi que es duu a terme més enllà de les nostres esferes de coneixement i control. També necessitem regles predeterminades clares pel que es permet el tipus de tractament de dades personals, i quin tipus de decisions basades en aquestes dades són acceptables quan afecten la vida de les persones.
L'ètica del “Big Data”, com argumento, és per a tots.
Publicitat
