Les ‘drogues’ que s’amaguen a la cistella de la compra

Comença la calor i tots ho notem, bevem més alcohol, més refrescos, mengem més tapes… A l'estiu menja'm pitjor i podem arribar a trobar-nos malnodrits perquè tot i que menja'm més calories de les que necessitem, ens falten els nutrients mínims per a mantenir les funcions vitals.
Solem abusar dels menjars precuinats com la pizza o els 'nuggets' de pollastre, uns dels menjars més addictius que existeixen. Com a conseqüència duem una alimentació a base d'aliments rics en grasses i sucres que ens fan patir més son, ens lleven la força i vitalitat i per tant, ens sentim més cansats.
Després hi ha un gran impostor amagat rere la imatge de les amanides. Semblen innocents preparacions d'enciam, tomàtecs, ceba, olives… Però després hi posen també formatge (o alguna cosa semblant), pollastre (ja hi tornem a ser… alguna cosa que sembla pollastre però que no és pollastre), y per acabar de culminar el plat tot es pot regar en una meravellosa salsa hipercalòrica.

Però a part del tema de la grassa encoberta, hi ha el tema de l'addicció. És com un cercle viciós en el qual com més sucre i grasses saturades mengem, més ganes tenim de menjar-ne. Estudis científics han comprovat que certes substàncies, com el sucre, generen en el nostre cos una resposta que ens provoca ansietat per seguir menjant aliments grassos.

A més, quan consumim grases o sucre el nostre cos produeix una gran quantitat de serotonina (coneguda per ser l'hormona de la felicitat). La serotonina controla els nostres nivells d'ansietat així que menjar aquest tipus d'aliments ens fa sentir més calmats. També alliberem dopamina i és la que fa que sempre recordem el plaer que vam obtindre quan menjàvem l'aliment en qüestió.

Però com totes les drogues, aquest plaer va disminuint i de cada vegada necessitem una major quantitat per sentir el mateix que la primera vegada.
Font consultada: Ciencia Today