Periodisme i esport.

Diuen que existeix una llista de professions denostades. Pel que recordo els caps de llista no són els venedors de Bíblies -que ignoro si existeix avui en dia- sinó els advocats i els periodistes. Desconec els motius dels que hi vàren votar per a considerar-los professionals dels qui fugir. L'únic que sé del cert és que cap nen, cap en absolut, en preguntar-li què vol ser de gran, contesti: venedor de Bíblies. Molts responen que bomber, metge o policía, encara que avui per avui també hi deu haver el que vulgui ser “triunfito” o directament famós.
Però ara i aquí voldria, malgrat el perill que suposa, centrar-me en els periodistes. Concretament els esportius. I si parlo de perills és perquè un periodista -que exerceixi la professió, és clar- té al seu abast una eina que pot utilitzar contra qui sigui mentre que qui el critica no en disposa. 
La formació del periodista deu ser la més completa del món universitari. Ho dic perquè en el moment d'exercir poden parlar, criticar, jutjar, arbitrar i fins I tot pontificar sobre qualsevol cosa. Per exemple els tertulians. Aquests sòn la categoría màxima, la crème de la crème. S'els escolta parlar de tot, opinar (sense modèstia) sobre temes tant diversos o variats com política, economía, tecnologia o esport. Estudien de tot a la facultat? Els hi ensenyen a ser politòlegs, economistes, metges o enginyers? No, és ben clar que no, doncs si fos així, no escriurien assassinat quan caldria dir homicidi. O no gosarien discutir d'economia amb un catedràtic de Columbia, per exemple.
Grup a part són els periodistes esportius. Aquests, que també -encara que menys- parlen d'economia dels clubs, amb la preparació obtinguda a la facultat de ciències de la informació, també han practicat tots els esports, tots, i a alt nivell. Han estat abans entrenadors de primera divisió, àrbitres internacionals, recordman en unes quantes disciplines I, fins I tot, pilots de fórmula 1 o enginyers de moto GP. Quin nivell!
Entenc que ha de ser difícil omplir pàgines quan hi ha vacances en qualsevol disciplina. Alguna cosa han de dir per vendre diaris! I, clar, omplir-los amb futbol. Futbol I el Barça. Hi hagi o no competició. I fer-ho de dilluns a diumenge!
Dificil, molt. Algú s'imagina omplir diaris sobre esquí de març a novembre?
Però tranquils, sempre queda el futbol, l'omnipresent Barça, i tot en un pais plagat de diaris 100% esportius.